Mentre la Coral Universitat Illes Balears cantava a l'església de la Santíssima Trinitat de Bayreuth, la sala del Festival d'òpera wagneriana més important del món presentava una moderna producció de Parsifal, que fou ser acceptada amb diversitat de criteris.
A aquest Parsifal, el director d'escena ha emmarcat l'obra dins un espai del Orient Mitjà, en estat de guerra (bé podríem pensar en Síria, per exemple), on un reducte de monjos catòlics viuen en el que queda d'un monestir en runes y en el qual hi amaguen refugiats. El protagonista, que dóna nom a l'òpera, hi arriba sense saber mot bé com i després de vèncer al proscrit Klingsor esdevé llibertador i home de pau. Tot mentre els observadors occidentals ho miren sense intervenir. La realitat convertida en òpera.
Quan Wagner feu construir el seu temple a Bayreuth, pensava que la seva darrera òpera, Parsifal, només es representaria en ell. Una forma una mica exclusiva de conservar el Grial (a l'argument, una comunitat cristiana sobre la qual gira l'òpera conserva viu aquest mite ancestral). La realitat, afortunadament no ha estat aquesta i, si el Liceu de Barcelona fou el primer espai que la presentà fora de Bayreuth, després d'ell molts d'altres teatres del món proposen produccions any rere any.
I, per cert, per què no també Palma?
