Han dit per la ràdio que una de les aptituds més destacades de la senyora Ivanka Trump, la filla major del president dels Estats Units, és la seva capacitat de caminar calçada amb unes sabates de taló alt i prim sobre un camp de gespa sense que el taló es fiqui dins la terra esponjosa. Diuen que no n´hi ha una altra com ella, d´un extrem a l´altre d´Amèrica. Per molt prim que sigui el taló, si l´amolles a caminar per un terreny pastós i ple de fang, se´n surt airosa i gallarda, com si no hagués fet res més en la vida que caminar per damunt la terra blana.
No ens hem de pensar, perquè seria un error greu, que va néixer ensenyada. Ningú no neix ensenyat de res i les habilitats que, amb el temps, hem estat capaços de procurar-nos, són el resultat d´un llarg aprenentatge, d´una lenta i profunda exercitació. Com aquell que toca de manera virtuosa el violoncel. També l´estudi, però sobretot l´articulació d´una psicomotricitat equilibrada, poden aconseguir la perfecció amb què aquesta dona trepitja els terrossos. Impecable. Els tertulians de la ràdio que comentaven la satisfacció amb què el món glamurós ha reconegut la portentosa habilitat d´Ivanka han arribat a la conclusió que, si aquesta dona camina per un camp de gespa amb les sabates de taló alt i prim sense ficar-se en la terra humida, és perquè camina de puntes, sense tocar la terra amb el taló. D´altra manera, els talons li quedarien clavats en el fang. Vull dir que s´enfangaria i faria malbé les sabates.
Ara sabem que el secret està en què camina de puntes sobre la gespa. N´he conegut d´altres que també hi caminaven i aconseguien configurar un balanceig amb el cos, elegant i rumbós. Llavors el cos va i ve de manera ondulada i uneix l´elegància al refinament. No crec que Ivanka exporti aquest model a Europa. Aquí, dones que caminen de puntes n´hi ha moltes i no necessiten lliçons de ningú. Vaig tenir una tia que hi caminava sempre que anava a una festa i es posava sabates de taló alt. I hi caminava tant si trepitjava gespa com si deambulava sobre un trespol enrajolat i dur. Sempre de puntes, convençuda que això la feia una senyora distingida. A vegades, l´oncle, que sempre en va estar molt enamorat, em dia:
-No trobes que la tia Joana és una dona elegant? Mira-la com sap moure´s entre la gent. Ningú no l´iguala. Se´n diu politesse, d´això?
A mi, que m´agradava fer l´oncle content, no m´importava assegurar-li que la tia Joana semblava una senyora. Llavors, amb una mica de lluentor als ulls per l´emoció que això li despertava, l´oncle em tornava a preguntar:
-No trobes que s´assembla, de tan refinada, a la senyora d´en Franco?
I tanmateix li deia que sí, que se li assemblava. Per què havia de trencar la il·lusió que tenia el meu oncle?
-Sí que se li assembla. I té el mateix caminar, els mateixos moviments...
-Si dona Carmen la veiés -deia aquell home-, se l´enduria a El Pardo.
- I què faria a El Pardo, la tia Joana?
-Entretenir en Franco. Ho faria bé.
La senyora Ivanka Trump, a més de caminar de puntes per damunt la gespa com la tia Joana, té una empresa que fabrica joies -arracades, braceroles, collars- que podem comprar en un seguit de botigues d´arreu. Més tard, quan el negoci de les joies va haver arrencat, es decidí a crear una col·lecció de vestits, després una altra... Ella ha dit dues coses importants: que la idea de fer les joies i després els vestits vingué per satisfer la multitud d´al·lotes joves que li escrivien correus dient-li que volien esser com ella. No em direu que no sigui una bona notícia. Llavors afirmà que els seus productes són per a aquelles dones que es compren elles mateixes les pròpies joies, sense esperar que un home els ho regali. I estimulen la imaginació, afavoreixen els somnis. T´obliguen a contenir la respiració, a detenir el temps. Com si caminassis de puntes sobre la gespa.
