Tot just quan llegia la noticia de la mort del matemàtic Jeremy Stone, un dels científics americans que més lluitaren a favor del desarmament, un pacifista convençut; tot just saber la seva anada, m´arriba una altra nova, també trista i més acostada: la de la mort de Pere Suñer, el sacerdot i místic santanyiner, que tant feu per l´ecumenisme, a través d´una visió global de la religió.
Per Pere Suñer el cristianisme era un model de vida, però sempre compatible amb altres tarannàs. Era un eclèctic. Un místic. Sens dubte un místic.
De Pere Suñer només es poden dir coses bones. Com a músic estimava Bach i composava, com a poeta va saber crear un món propi sense pretensions; d´ell digué Felip Munar: "Vet aquí un Poeta: no el puc esmicolar, no en sé fer trossets petitons per fer-vos-els avinents i mengívols, no puc. Pere Suñer és tot ell Univers, i Paraula, i Home, i desitja apropar-nos a la meravella immensa de la Plenitud"; com a ésser espiritual va crear escola a través de la recerca. Ell creia que entre Orient i Occident només hi ha una separació geogràfica.
En una entrevista que li férem fa uns anys, ell mateix es qualificà de Mestre, "no creus que basta? Un mestre ho és tot!". I tenia raó, a través del seu mestratge moltes persones varen entendre el camí de la meditació, del silenci, de la mística, en definitiva.
Les escoles de Banyalbufar, Son Pizà, Deià, el Rafal Nou, Marià Aguiló i Gabriel Alzamora, així com les parròquies de Corpus Christi, Beat Ramon Llull, Banyalbufar, Sant Josep Obrer i de les monges caputxines, enyoraran la seva absència. A tots aquests indrets deixà petjada. Com també la deixà als grups de zen que el seguien i el varen tenir com a referent espiritual.
'Oberts a l´esperit' és un dels seus llibres que recull diferents pregàries del món; però també ens queden 'Avui és el seu nom', 'Saltiri de pedra i aigua', entre d´altres, així com els enregistraments 'El meu Senyor' i 'Cançons al meu entorn'.
Jeremy Stone, Pere Suñer, la ciència i la mística. La Pau en definitiva.
