Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Nessum dorma

Una qüestió de salut social

Les enquestes referides als resultats de les eleccions deien, i això em va semblar una bona notícia, que els resultats que avui sortiran de les urnes no donaran la majoria absoluta a cap dels partits polítics que participen en la disputa. M´alegra que ningú obtingui la majoria absoluta, perquè crec que no és bona pel bon govern d´un país que considera la pluralitat un dels seus valors més estimables. Hem patit durant quatre anys els efectes d´un govern que tenia majoria absoluta: incapaç d´aconseguir una justa redistribució de la riquesa, de parar la sagnia de la corrupció, de cimentar un projecte de treball digne, sense acomiadaments ràpids ni contractes menors, a temps parcial, que maquillen les xifres de l´atur, un govern entossudit de sotmetre el país a una contrareforma cultural, decidit a construir un sistema educatiu elitista basat en el menyspreu dels perdedors, un govern que, a l´hora d´encarar-se al projecte independentista de Catalunya, s´ha limitat a dir que és il·legal, una res posta que em sembla un insult a la intel·ligència... Hem vist com actuen les élites extractives que es forren a expenses de l´Estat i governen. Sortosament no hi haurà una majoria absoluta que faci i desfaci arbitràriament, ni que governi de forma autoritària -sense complexos-, ni que infravalori ni subestimi els projectes de les altres opcions polítiques. Tanmateix, a vegades els altres poden tenir raó.

Una altra qüestió que m´agradaria quedàs resolta avui en obrir-se les urnes és l´obsessió, sovint patètica, per les cadires. Però no crec que això ho resolguin les urnes. Sovint, la nostra classe política, amb tants bons propòsits durant les campanyes electorals, sembla que pensi únicament en la cadira que podrà pillar, la cadira, la cadira, obsessivament, la cadira.

No hi haurà cap majoria absoluta, han dit les enquestes i, per tant, el govern que es conformi haurà de sorgir dels pactes. Quina serà la pauta que marcarà els pactes? El volum de cadires amb què puc arrambar? Quantes cadires em corresponen en funció dels diputats i senadors que tinc a les mans. Si és així, mala ventura ens espera. Les eleccions no poden servir per col·locar els nostres a les cadires. Crec que seria convenient prescindir-ne, que les cadires se´n vagin a ca una p..., i governin els més qualificats -no els que han penjat més cartells, ni els que han aferrats més segells als sobres de propaganda electoral-, que governin els millors, desferrats de les cadires, que governin de drets, no d´asseguts. Si s´asseuen prenen massa whiskiys, més val que governin de drets, com els arbres que es governen de drets.

Potser seran les idees que marcaran els pactes. Però tenen idees els nostres candidats al govern? No sé si seria convenient que les idees regissin els pactes. Darwin ens va ensenyar que les idees competeixen entre elles, però no col·laboren amb els adversaris. Les idees no pacten entre elles. Cada una batalla per la seva causa, alhora que tendeix a l´hegemonia.

I, no obstant, encara em queda la il·lusió -no sé si hauria de dir la fantasia-, de veure canviar les coses. No sé, emperò, si aquells que avui sortiran elegits aportaran un pessic de felicitat a les nostres vides. No ho faran, em diu un amic pessimista. La felicitat no és per a nosaltres, si podem atrapar algun dels seus succedanis, ens podem donar per satisfets. Diuen que, al capdavall, és una qüestió de mal finançament que es tradueix en malestar de la gent, sobretot, en malestar de la gent pobra. Ben segur que deu esser un problema de finançament, però també és una qüestió de salut social. És una bona notícia que ningú no obtingui la majoria absoluta, perquè ningú no pugui imposar als altres la seva particular ideologia redemptora.

Compartir el artículo

stats