Des que Pau Gasol, el jugador de bàsquet del Chicago Bulls, ha declarat la seva prevenció a assistir als Jocs Olímpics de Río per causa del virus del zika, els internautes han posat el crit al cel i les alarmes s'han incendiat, ni que fossin coets de festa major. El ciberespai és ple d'espires.
A Gasol l'ha sorprès que Europa no tingui consciència de la gravetat d'aquest virus i el desconeixement de les seves conseqüències. No s'ha estat de dir que els vigilants de la salut pública han advertit que constitueix una amenaça molt seriosa, que podria desembocar en una epidèmia. Llavors, cent cinquanta experts d'arreu del món han dirigit una carta a l'Organització Mundial de la Salut i han proposat que els Jocs es posposin o que s'organitzin en una altra ciutat menys exposada al risc. Hi ha massa moscards al Brasil i l'epidèmia podria accelerar-se. Però un dels problemes greus és que, no solament es propaga per mitjà de la picada del moscard, sinó que es tracta altre cop d'una malaltia que es transmet per mitjà de les relacions sexuals. Ja hi tornam a esser, quan no és una cosa és l'altra. Pareix que la naturalesa no vol que la gent boixi.
Davant aquest conflicte, Austràlia ha estat el primer país que ha reaccionat. Ha dit que, si de cas els Jocs arriben a fer-se a Río, repartirà preservatius als seus atletes amb la finalitat que vagin ben coberts i Corea del Sud ha dissenyat un vestit anti-moscards per a la cerimònia inaugural. També el COI -el Comité Olímpic Internacional- ha dit que està decidit a repartir quaranta dos preservatius a cada atleta masculí -per què quaranta dos, justament?- i un parell de capses d'anticonceptius a les atletes.
Així que hi ha dues maneres de contagiar-se: per una picada del moscard del zika, la qual cosa es pot evitar parcialment si ets capaç de dormir sota una moscardera, i per mitjà de les relacions sexuals, perquè han trobat colònies del virus al semen d'aquells que han estat infectats. El COI diu que un polvo basta per contagiar-se. Una sola vegada i ja hi som. Per si de cas, entregaran quaranta dos preservatius a cada atleta. Això vol dir que, una vegada que arribin a Río, els atletes s'aplicaran a fer l'amor quaranta dues vegades? No ho sé. Però si tenim en compte que els Jocs s'han de celebrar entre dia 5 i dia 21 d'agost d'enguany i que, per tant, duraran setze dies, pertoquen 2,062 relacions amoroses diàries, si és que els atletes estan disposats a fer ús dels preservatius que els facilitarà el COI.
Quan era al·lot vaig tenir una tia que, en arribar l'estiu, dormia sota una moscardera amb la intenció de prevenir les picades dels moscards. Era de tarlatana fina, color de rosa, i la penjava en una biga de la teginada, sobre el llit. Llavors l'estenia i la subjectava a les quatre ninetes. Sota aquell dosser, quasi un baldaquí, la tia adormida semblava la bella dorment del bosc, un personatge de conte de fades. Vull deixar escrit que dir-li bella a la tia és una llicència poètica, un fruit de la retòrica. Però ho era bella, tanmateix; bella de cor, vull dir. El problema era, però això només va succeir en comptades ocasions, quan si de cas un moscard es ficava per qualsevol racó i entrava a l'interior de la moscardera. Llavors l'animal es venjava de la tia i la posava blava. Llavors, la meva mare aprofitava per treure'n una lliçó moral: Ja ho veus, em deia, una petita bèstia invertebrada és més llesta que la persona humana que es cobreix amb la moscardera.
Tornam a plantejar-nos el mite de David i Goliat. A vegades, poques vegades, el més petit i fràgil travessa la tela enreixada i supera els obstacles i les trampes que el gegant Goliat ha vingut a parar-li. No sé si ara, un moscard de cama llarga, quasi invisible, pot fer tambalejar el COI. Per si de cas, aquest s'ha ben armat de preservatius. És extraordinari.
