Anit hi ha concert de la Simfònica, el quart de la present temporada. Serà a l'Auditòrium de Palma (20 h).
En el programa només dues obres. Però quines obres! Totes dues són emblemàtiques en el seu estil i foren escrites només amb onze anys de diferència. Pertanyen, doncs, a un mateix període històric.
Primer ens trobarem amb un Brahms trascendent, després amb un Dvorak més lúdic. Del primer el Concert per a violí que el compositor alemany dedicà a un dels instrumentistes més famosos de l'època, Joseph Joachim, el violinista que donà a conèixer les obres per a violí de Bach i que a més estrenà concerts escrits pensant en ell de Schumann, Bruch o el mateix Dvorak.
Brahms volia que aquest concert fos en certa mesura innovador. De fet ell havia pensat que tingués quatre moviments en lloc dels tres tradicionals. Fins i tot escriví un esborrany del quart que no es va utilitzar però sí que serví de base al darrer moviment del segon concert per a piano.
De l'obra de Dvorak, la seva Vuitena Simfonia, el primer que podem fer és transcriure el que el músic escriví: "Les notes em surten i em brollen quasi sense esforç". Així que bé podem dir que la compongué quasi de cop i en poc temps, i en període de vacances.
Amb moltes referències a la música del seu país, durant la simfonia hi trobam moments que recorden danses populars així com altres molt més lírics, sempre, però, engrescadors.
No és el seu oratori més popular, però sí un dels que valen la pena. Israel en Egipte, que avui s'ofereix al Conservatori de Palma (20.30h), és, sens dubte, Haendel en estat pur.
Els organitzadors parlen d' estrena a Mallorca. Segurament és cert. No hi ha constància de la seva interpretació en els darrers temps. El Cor i l'Orquestra Acadèmia 1830 amb la participació del cor Musicantes de Mallorca i l'Orfeó Ramon Llull, amb la complicitat de solistes vocals com Maia Planas, Waltraud Mucher, Antoni Aragón i Joan Miquel Muñoz, tots sota la direcció de Fernando Marina, han volgut jugar fort la carta de la novetat interpretant aquest magne oratori de tema bíblic i en el qual Haendel, a partir de textos dels llibres de l'Èxode i dels Salms, profetitza el que serà, musicalment, El Messies tres anys més tard.
Des de la seva estrena el 1739 a Londres, l'obra ha anat canviant en extensió i propostes. De les tres parts inicials es passà a dues i a més s'hi incorporaren algunes àries que no existien en el llibret original.
Friedrich Haendel descriu primer com el poble d'Israel va ser esclavitzat pel faraó per seguir després amb les exigències de Moisès davant el monarca per tal d'aconseguir l'alliberament. Exigències que van acompanyades de les plagues que l'Antic Testament descriu amb detall. Aquí el compositor utilitza elements sonors i harmònics per tal de fer creïbles aquests terribles fets. Tot i no tenir res a veure amb la música que Elmer Bernstein compongué per Els Deu Manaments de Cecil B. DeMille, aquesta partitura barroca és també descriptiva.
A l'espera d'una confirmació definitiva, alguns apunts assenyalen que Israel en Egipte fou la primera obra de música clàssica portada al disc.
Cita, la d'aquesta d'anit, plena d'interès i que es repetirà el proper dissabte a l'Auditori de Manacor (20 h).
