Recentment ha complit vuitanta anys i és un dels compositors vius més importants del segle XX. Per les dues coses Studium Aureum ha decidit dedicar-li un monogràfic.
Parlam d´Arvo Pärt, el músic que centrarà tot el programa d´aquest segon concert de temporada que avui dirigirà Carles Ponsetí a l´Auditori del Conservatori (20.30h).
A Pärt hi trobam una tendència a emprar les formes de la música minimalista, un concepte que aplicà Michael Nyman per primer cop a la música i que consisteix en el desenvolupament de petites frases o melodies de pocs compassos i que, al contrari d´altres estils musicals contemporanis ha estat acceptat pel gran públic segurament per ser més tonal.
La figura de Philip Glass per exemple, va ajudar a popularitzar aquesta línia que també han utilitzat HenryK Górecky o John Tavener i que té un precedent en Erik Satie.
Bona part de l´obra vocal de Pärt és religiosa (en el programa d´anit hi trobam Salve Regina i Da Pacem Domine) i per això l´autor ha estat qualificat de minimalista sacre, encara que també té partitures vocals de temàtica laica (Solfegio per exemple) i d´altres instrumentals per a grups de cambra (avui vespre se´n podran escoltar algunes) i per a orquestra simfònica (té escrites quatre simfonies). Ara bé, en totes elles hi traspua un cert misticisme i una espiritualitat indiscutibles.
