Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Nessum Dorma

El cap entre les mans

E n una entrevista publicada el passat mes de juny, el filòsof francès Michel Serres, especialista en la història de les ciències i de la comunicació, es plantejava un interrogant sobre els joves d'ara, perduts entre les tradicions del passat i un present i futur neo-tecnològics que són encara per construir. I diu que la ment d'aquests joves, incapaços de viure sense el telèfon portàtil a la mà -el seu smartphone d'importació probablement xinesa-, ha estat formatejada per la publicitat, la televisió, els continuats missatges informatius, la possibilitat d'accedir a tothom, a totes les notícies. Tenen tot el món dins la mà, ha dit. I llavors afegeix que un nou ésser humà acaba de néixer, que vivim una revolució tan poderosa com fou, fa un grapat de milers d'anys, la revolució neolítica. Per als fills d'internet i del telèfon mòbil, l'ordinador no és únicament una eina de treball.

Curiosament, Serres compara aquests joves a Sant Denís, màrtir, decapitat pels soldats romans. En podeu veure una escultura al portal de la Verge de Notre-Dame: el sant, acompanyat de dos àngels, porta el cap entre les mans. Un cap mitrat perquè, tot ha de dir-se, Sant Denís fou el primer bisbe de París. No és difícil trobar-ne representacions iconogràfiques i referències escrites, sobre tot a Montmartre, on fou martiritzat. Montmartre, el mont del martiri, vet ací l'origen del nom del barri parisenc més conegut arreu del món. Aquella part de la ciutat santificada pel martiri de Sant Denís esdevingué amb el temps l'emblema de la perversió i de la luxúria. Ja no ho és. Ho fou en el passat. Vaig entendre que ja no ho era, fa anys, una nit en què em passejava per Pigalle i de sobte vaig veure arribar un autocar de col·legiales que feien el seu viatge d'estudis a París acompanyades de les monges que regentaven el col·legi on havien cursat els estudis de batxillerat. En veure-les, vaig pensar: Potser no és Pigalle o aquestes monges se'n foten de la bohèmia, dels antres irreverents, dels sex-shops i del Moulin Rouge... El sant havia arribat d'Itàlia per predicar l'Evangeli. Els capitosts de la ciutat consideraren perilloses les seves prèdiques i el condemnaren a mort. Li tallaren el cap amb una destral. Però el sant, lluny de caure mort, agafà el cap entre les mans i es posà a caminar. Diuen que féu més de sis quilòmetres. (La història em recorda un fet familiar, de quan era un al·lot: un dia matàrem una ànnera, el pare va degollar-la amb un ganivet de la cuina i, sense cap, es posà a caminar cap endavant esmaperduda, sense saber on anava. No la feren santa.) Hi ha un quadre del pintor del segle XIX Joseph Bonnat, que pot veure's al Panteó de París, que representa la llegenda del màrtir. Sant Denís, el màrtir de Montmartre, és advocat contra el maldecap i a ell acut aquell que cerca remei contra les migranyes. Si hi creus, perquè per a que les oracions facin efecte hi has de creure, diuen que guareix més de pressa que l'Ibuprofeno.

El jove adolescent que porta el telèfon portàtil entre les mans és comparable, si hem d'atendre la lliçó del professor Michel Serres, a Sant Denís, el sant decapitat que porta el cap entre les mans. Al portàtil, al qual aquest jove aferra l'oïda, justament és on hi ha el seu cap. Podríem dir que també porta el cap entre les mans, o en una mà, i, tanmateix, segueix el seu camí. De la mateixa manera que féu aquella ànnera que, finalment, ens menjàrem cuinada amb taronja.

És cert que l'aparell que aquell jove porta ajustat al seu cap sovint té més facultats que el propi cap: una memòria milers de vegades més poderosa, un repertori de problemes resolts, una quantitat insospitada de registres, la possibilitat de comunicar-te amb algú que es troba a milers de quilòmetres de distància... El nostre cap és a terra, davant nosaltres. Què hauria de quedar-ne de la nostra vella intel·ligència dins el cap dels joves de començament del segle XXI?

Potser, la capacitat d'imaginar noves realitats, d'observar la vida des d'una altra perspectiva, de construir una mirada inèdita... I el coratge intel·lectual. I figurar-te que el món no segueix essent el mateix de sempre.

Compartir el artículo

stats