La Sala Dante de Palma va fer, fa uns anys, quan es va inaugurar, una proposta arriscada: establir-se com a sala de concerts i de teatre enmig d'un polígon industrial. I enllà la tenim, a l'entorn de Can Valero, entre naus, tallers i magatzems.
Des dels seus inicis la Sala Dante ha jugat fort la carta de la programació. Sense aturall, setmana rere setmana a la Dante es succeeixen actes culturals de tot tipus: teatre, teatre musical, dansa, concerts de música clàssica, concerts de música pop... La programació de la Sala Dante és, sens dubte, eclèctica.
Anit (21h), per exemple, a aquesta sala del polígon hi trobarem un espectacle una mica inclassificable, quasi bé heterodox. En ell hi té cabuda la música instrumental, el recital de poemes, i les cançons amb lletres pròpies o basades en lletres d'autors nostres. I és que Llunàtiques, la formació que protagonitzarà la vetllada, ofereix espectacles ben curiosos, dels que no deixen indiferent.
Nascut a Felanitx fa més de quinze anys, el grup Llunàtiques ha volgut fusionar estils musical diferents (cançó d'autor, música ètnica, sons mediterranis, música contemporània...) amb la poesia i una imatge escènica única.
Tot i haver enregistrat diversos discs i maquetes (el darrer és Diumenge, a 384.000 kilòmetres), la força de Llunàtiques es demostra en els seus directes, cosa que podrem comprovar avui vespre quan mesclin cançons (unes ja conegudes i altres més noves) amb poemes variats, algun dels quals té dedicatòria; és el cas de Perla Negra de Glòria Julià i dedicat a Billy Holiday.
