Fígaro es casa. Després d´haver ajudat al Comte Almaviva a enamorar Rosina li arriba el torn del matrimoni a ell. Susanna, la dama de la Comtessa, és la seva núvia.
Fígaro, Comte, Sussana, Comtessa aquests són els rols principals de la segona part de la trilogia que Pierre-Augustin de Beaumarchais escriví pel teatre amb els títols de Le Barbier de Séville ou la Précaution inutile (1775), La Folle journée, ou le Mariage de Figaro (1785) i L'Autre Tartuffe ou la Mère coupable (1792).
Primer Mozart amb la segona de les tres obres, després Rossini amb la primera i ja en el segle XX Milhaud amb la tercera part foren els compositors que traspassaren les accions als escenaris operístics.
Le nozze di Figaro, ossia la folle giornata, així en italià i amb libretto de Lorenzo da Ponte, s´estrenà a Viena el 1786 quan Mozart ja era un compositor considerat.
Acollida de diferents maneres, l´èxit li va venir quan es presentà a Praga, una ciutat que estimà el compositor més que Salzburg i Viena. De fet fou a partir de la bona acceptació d´aquest títol a la capital txeca quan Mozart decidí estrenar a aquella ciutat Don Giovanni A Le nozze ja ens trobam els personatges de Figaro, el Comte i Rosina (ara Comtessa) evolucionats. El primer més fresc i menys impulsiu, els altres dos caiguts en la monotonia matrimonial, la qual cosa provoca gelosies i intents de desamor constants.
Avui i en directe des del Teatre del Covent Garden de Londres, Ocimax a Palma i Festival Park a Marratxí (20h), presenten la producció de Le Nozze di Figaro, dirigida escènicament per David Mcvicar i musicalment per Ivor Bolton. El baríton uruguaià, nacionalitzat espanyol Erwin Schrott, un dels mozartians del moment, cantarà el rol del protagonista.
