Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Nessum dorma

El pa de la dignitat

Els mitjans de comunicació no cessen de parlar d'Economia. A la premsa escrita, a les tertúlies radiofòniques i a les televisions, el tema econòmic és un tema d'actualitat. Els diaris i les revistes de gran tirada hi dediquen pàgines senceres i sovint hi són entrevistats professors universitaris de prestigi, economistes de renom. Els tertulians citen sovint les dades publicades pel Finacial Times. S'escriuen i s'editen llibres dedicats a explicar noves teories sobre la producció de riquesa i la seva redistribució en les democràcies modernes, es critica l'economia de mercat perquè és abusiva. Els seus autors es deixen entrevistar als programes de televisió a les hores en què l'audiència creix. Es critica durament la política econòmica de l'eurozona, però totdéu té una porada a la senyora Angela Dorothea Merkel. Es parla d'estancament, de la tàctica o el joc dels governs europeus: allargar la música i fingir que tot va bé. Tot això és molt més que una inquietud obsessiva.

Tot va bé. És evident que a algú li va molt bé, mentre d'altres ho passen prim. I hi ha qui no té per menjar, qui no pot pagar la hipoteca, ni la llum, ni... Hi ha a qui el treuen de casa, després de molts anys de pagar les càrregues hipotecàries de la vivenda que havia imaginat que seria seva. He vist les cues de gent que acut a cercar el pa de sant Antoni, al portal del convent dels caputxins, he vist per televisió la recapta de menjar que emprenen les delegacions de Càritas, he vist la Monja -Sor Llucia Caram- i el seu desplegament de forces a fi que no es quedi un sol nin sense dinar. Per la ràdio he sentit unes paraules del papa. "Quan algú, en una cantonada d'una plaça, enmig d'un carrer, t'allarga la mà i et demana una almoina, no és una almoina que et demana, sinó una llesca de dignitat". Et demana el pa de la dignitat, el vi de l'autoestima. Vull dir que parlar de dignitat i d'autoestima és una altra manera de parlar de justícia social. Hi ha gent que s'enriqueix en excés, mentre d'altra gent s'empobreix en excés. Ho he dit en altres ocasions: No es tracta de multiplicar els pans i els peixos, sinó que aquells que tenen els pans amagats els treguin de l'amagatall perquè tothom en mengi. Hi ha qui no en menja.

I, no obstant, tot va bé. I els que diuen que tot va bé, asseguren que encara podria anar millor. I en tenen esperança, que vagi millor. Volen dir que a ells els podria anar millor? Els partits polítics més corruptes no paren de cercar les puces als altres, per veure si els trobaran una "irregularitat", la que sia, només per tenir un motiu de què fer befa. Un motiu on aferrar-se a l'hora de desferrar quatre vots. Les cadenes de televisió disposen d'un recurs, en il·lustrar els temes d'economia, que em fa riure. Però, a vegades, ens riem del món per amagar el plor. El cas és que es veuen amb la necessitat de denunciar que els interessos hipotecaris pugen, que un batlle ha posat mà a la caixa pública, que els bancs hauran d'esser rescatats... I les imatges: unes màquines que fabriquen bitllets de cinquanta euros, de cent..., qualque cop de cinc-cents, a una velocitat que mareja. Veus aquelles màquines i penses: És tan bo de fer fabricar tones i tones d'euros... I la màquina no para.

I mentre els casos de corrupció augmenten i ens situen al pòdium de la corrupció, torna la ronya. Llegesc que en una residència d'ancians, s'ha detectat que els residents van plens de ronya. Com si no tinguéssim ronya abastament per gratar.. Ramon Llull al Llibre de Contemplació diu: "Veiem els infants com són nats que sempre són tots plens de tinya i ronya". M'agraden les paraules de Ramon Llull, perquè evidencien que, a més de contemplar Déu i les seves criatures, també contempla la duresa d'una realitat que fa empegueir. Doncs, des del segle tretzè ençà, tenim ronya a Mallorca. Es diu que els responsables de la sanitat pública, quan han sabut que tornàvem a tenir ronya, han activat el protocol... Diuen que la causa és que hi ha molts de moixos... Haurem de gratar, com sempre, fins a encetar-nos la pell.

Compartir el artículo

stats