La prèvia

Dedicatòries musicals

20.11.2014 | 02:35

Torna Brotons.- Hans Richter, el músic (hi ha un altre artista amb el mateix nom, pintor i home de cinema amb qui col·laborà Hindemith en la banda sonora d'un curtmetratge censurat pels nazis) fou bon amic de Wagner, dirigí i estrenà moltes de les seves òperes i les mostrà fora d'Alemanya. Per altra banda, Richter donà a conèixer obres d'altres compositors a l'autor de Tanhausser.

Doncs aquest Richter és un dels dos receptors de la dedicatòria que escriví Dvorak a la partitura de la seva sisena simfonia; l'altre és l'Orquestra Filharmònica de Viena. El compositor havia quedat molt content del tracte rebut pels músics i director després d'un concert en el qual hi figuraven obres seves basades en la música popular eslava i es comprometé a escriure per ells una nova obra orquestral que no va poder estrenar amb aquest equip. Fou l'Orquestra Filharmònica Txeca qui la interpretà per primer cop el març de 1881. La música popular eslava, bessó que feu néixer la sisena simfonia, apareix repetidament en obres de Dvorak. Trobam melodies i acords que la recorden a diferents obres orquestrals i, sobretot, la trobam referenciada a les dues recopilacions de Danses Eslaves (opus 46 i Opus 72) i a la Serenata per a cordes.

Tant la Sisena Simfonia com una selecció de les Danses eslaves es podran escoltar anit a l'Auditòrium de Palma (20h), formant part del quart concert d'abonament de la nostra Orquestra Simfònica. Per a l'ocasió s'ha tornat convidar Salvador Brotons (ja era hora de fer-ho), qui fou director titular de la formació. Una manera de normalitzar les relacions entre els mestres que han passat i l'equip actual. És habitual, i es fa per tot arreu, seguir col·laborant amb els qui han portat la direcció musical de les orquestres.

En el concert, Brotons també hi ha inclòs les Variacions que Brahms escriví sobre un tema atribuït inicialment a Haydn, tot i que investigacions musicològiques posteriors han demostrat que no té res a veure amb aquest compositor, sinó que es tracta d'un tema popular conegut com a Coral de Sant Antoni i que alguns musicòlegs han volgut pensar que era un himne que els peregrins cantaven quan anaven a Pàdua. Res està confirmat, ara bé, és ben segur que Joseph Haydn no hi té res a veure, cosa que no resta ni un gra a la bellesa de la melodia inicial ni interés a la recreació que en fa el compositor alemany.

Liszt com Mozart i Allegri.- També podem considerar doble dedicatòria l'obra que Liszt escriví a la Capella Sixtina, ja que dins ella hi trobam, clarament, evocacions al Miserere d'Allegri i a l'Ave Verum Corpus de Mozart.

Aquesta partitura, en una versió per a quatre mans formarà part del darrer concert del Festival de tardor que avui horabaixa tanca les portes al Centre de Cultura Sa Nostra de Palma (20h). El Duo George Sand (Mireia Frutos i Laura Pérez-Díaz) inclouen aquesta partitura en un recital que també ens acostarà a Schubert, Mussorsky, Poulenc i Rachmaninov.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine