La partícula de Leibniz. Per què hi ha alguna cosa en comptes del no res? Aquesta és la gran pregunta, l´eterna pregunta que es feia Leibniz i que ara sembla que haurà resolt Higgs si es confirma l´existència de la partícula subatòmica que porta el seu nom. La notícia sobre la troballa del bosó de Higgs és com una onada estiuenca d´aire fresc. Sense aquest nou element quàntic, que és partícula i és ona al mateix temps, mai no podríem percebre els sons que ens envolten. Ens quedaríem sense gaudir de les notes musicals que ens surten a camí, a la fresca aquests dies d´estiu. Música a l´aire lliure, música en llibertat. De fet ni existiríem nosaltres mateixos.
El cinema Paradiso de Jaume Tugores. Anit el guitarrista i compositor Jaume Tugores presenta al Centre Cívic de Porto Colom un recital, preludi del que oferirà el proper dia 27 dintre del cicle de Cançons de la Mediterrània. Temes molts d´ells provinents de les bandes sonores del cinema italià. Morricone i Rota, sobretot, però també temes propis provinents de les darreres bandes sonores per a documentals que el mallorquí ha composat. Versions arranjades per a guitarra i violoncel (anit) i per a més instruments (dia 27) formen el gruix del programa que Jaume Tugores passeja aquest estiu. I per què Morricone i Rota? El mateix Tugores ens contesta: "Federico Fellini anomenava al músic Nino Rota l'amic màgic. Els productors de la pel·lícula La Missió consideraren al músic Ennio Morricone, també, un autèntic mag".
Gràcia a Gràcia. 5 de Braç i el Mediterranean Chamber Brass, uneix esforços i instruments per obrir, anit també, la segona edició de les Nits Culturals al Santuari de Gràcia, després de la bona acollida que tengueren l´estiu passat. Un altre italià, Mancini, amb la música de Dies de vi i roses, al costat de Duke Ellington (Caravan) i Sondheim (Send in the Clowns), formen part d´un programa mes extens en el que dos quintets de vent metall ressonaran com a introducció a un tast de vi del país.
