El poeta Frederick Ruckert escriví un cicle de poemes titulat Cançons a la mort dels nins després d´haver patit la mort de dos fills en un període de setze dies. Gustav Mahler en seleccionà cinc i els musicà. Quatre anys després de la composició, el músic també perdé una filla. Aquests Kindertotenlieder de Mahler, en versió per a veu de baríton i orquestra, es presenta anit a l´Auditòrium de Palma amb la nostra formació simfònica, el baríton Rodrigo Esteves i Lluís Remartínez com a director. L´Idili de Sigfried de Wagner i la Sisena simfonia de Schubert completen el programa.

Per què l´elecció d´aquestes tres obres? És el propi director, en una conversa posterior a l´assaig de dilluns passat, qui ho aclara: "Vàrem voler articular un programa a l´entorn de Gustav Mahler ja que l´any 2011 la comunitat musical dedicà l´any a aquest compositor. Una vegada triats els Kindertotenlieder, la resta de les obres vaig voler que girassin sobre la tristesa. I al final ens ha sortit un programa en el que es mostren tres relacions amb la desgràcia, amb l´amor i els afectes, però de manera molt diferent".

L´Idili de Sigfried és una obra que Remartínez ha dirigit moltes vegades i que per tant coneix bé. "En algunes ocasions l´he treballada amb orquestra molt reduïda fins i tot en format de quintet de corda, que és la seva forma original, tot i que aquí la farem amb orquestra un mica més àmplia. Es tracta d´una partitura plena d´esperança, però també d´amor i de pànic vers el fill que acaba de nèixer". Wagner la va escriure com a regal a la seva dona Còsima després d´haver tengut el seu fill Sigfried.

Tot el contrari, doncs, que Mahler, qui ens conta el drama de la pèrdua del fill. "A les obres de Gustav Mahler, segueix Remartínez, "es nota molt que ell era, a més de compositor, director. Tot és al seu lloc per facilitar la interpretació. Si et limites a fer el que hi ha a la partitura, tot funciona".

Pel que fa a Schubert: "Tot i que les coses li anaven malament, la seva música és plena d´una alegria enorme. El mateix Mahler envejava Schubert, qui, deia, fou capaç de fer música alegre quan estava envoltat per la tristesa".