He cercat, a l´hora d´encapçalar aquest escrit, unes paraules d´una de les novel·les més poderoses de la nostra literatura: Tirant lo Blanc, de l´escriptor valencià Joanot Martorell. Una novel·la, segons ha dit el professor Martí de Riquer, "de jocs d´amor i d´alegria", oberta a la sensualitat, al coratge de viure, a la imaginació. La frase completa diu: "Vulgueu obrir els ulls al vostre clar entendre". Vulgueu obrir els ulls, per tant, a la intel·ligència, a la raó dels altres, a la diversitat i maneres de veure el nostre petit món. I he fet servir la forma verbal "vulgueu", la del present de subjuntiu no de l´imperatiu, perquè el subjuntiu és el mode que expressa la possibilitat, el desig. El subjuntiu permet pensar que allò que encara no és pot ser possible.
Vulgueu obrir els ulls. Aquests dies hem vist –i la premsa ho ha subratllat amb la paraula i la imatge– que la decisió d´aprovar una llei de la funció pública on es prescindeix del deure de conèixer la llengua catalana ha remogut la "pau lingüística" de què gaudíem gràcies, en part, a la bona actitud d´alguns governants del vostre partit que, en el passat, prengueren en consideració la inquietud popular i el valor d´una llengua, la nostra, oberta a la modernitat. El malestar més dolorós ha vingut en veure que l´aprovació d´aquesta llei suposa la ruptura de la Llei de normalització lingüística, aprovada per consens de totes les forces polítiques l´any 1986. Vaig formar part de la comissió que va redactar aquesta llei i us assegur que, en tot moment, vàrem tenir el suport del conseller Francesc Gilet i del seu director general Pere de Montaner. El Parlament va aprovar-la per unanimitat i és ben segur que, en aquella ocasió, com sempre que es vol obtenir el consens, tots els implicats hagueren de cedir una mica en les seves exigències. Però ho feren, vull pensar, convençuts que la democràcia no és governar des de la majoria absoluta, sinó arribar a construir pactes capaços d´acollir totes les aspiracions. Els antics grecs de l´època de Pericles ho tenien ben clar: la democràcia no resideix en la força dels vots, sinó en la capacitat de configurar aliances, d´aconseguir complicitats, de promoure pactes. Estic convençut que la immensa majoria del nostre poble –una bona part d´aquells que us votaren i una altra part d´aquells que no ho feren– ho reclama. No els vulgueu decebre. No vulgueu que els extrems enterboleixin la vostra gestió de govern.
La llengua catalana que des del segle tretzè dóna sentit al nostre viure necessita la protecció dels poders públics. No digueu que no voleu la immersió a les escoles, no digueu que voleu que els pares escullin la llengua amb què seran formats els seus fills, per bé que sabeu que això fa olor de demagògia. No prengueu decisions només pel gust de destruir allò que varen fer els altres. No vulgueu passar a la història d´aquestes Illes amb l´estigma d´haver perseguit –o de no haver protegit abastament– la llengua que, per més de set-cents anys, ha definit la vida dels homes i les dones que hi viuen. La llengua de què ens hem servit per posar nom a les coses: els arbres, els ocells, les eines de treball, les emocions del cor, les riberes del mar, les crestes de la Serra... Sobretot, no vulgueu que el castellà sigui una llengua de confrontació, la llengua enemiga.
Amb els anys he conegut molta gent que ha treballat per la normalització de la llengua catalana i pels drets de les terres en què es parla. He conegut molta gent que s´ha esforçat per veure-la lliure d´entrebancs i traves. I he conegut molta gent que l´ha conreada en el camp de la literatura i en el de la ciència. Tota aquesta gent –la que ja no hi és i aquella altra que viu el nostre temps– ha creat una energia indestructible. Bé sabeu per la vostra formació científica que l´energia no desapareix sinó que es transforma.
Tingueu per cert que us ho dic perquè en el fons de l´ànima encara estim aquesta terra, sense cap interès particular. Vulgueu obrir els ulls al vostre clar entendre. No és difícil, us ho assegur.
