La matemàtica, o el que és quasi el mateix, el càlcul unit a l´enginy, fa possible que dos cops l´any l´ombra de la rossassa de la Seu de Mallorca que dóna al llevant, es situi just davall de la rossassa que dóna a ponent, aconseguint un fenòmen breu entre la màgia i la poesia. Això és l´únic que podem assegurar que passarà l´11 de l´11 al matí. I posats a fer prediccions, també podem assegurar que el mateix fenòmen passarà el 2 del 2, com ha passat des de fa segles any rere any, independentement de si l´any també és l´11.

11-11-11 no és més que una manera d´escriure una data, poca cosa més. Ara bé, li podem donar milers de significats, segons com utilitzem les xifres: és capicua, 11 és un nombre primer, la suma dels tres primers 1 i la dels tres segons dóna 3, per tant arribam a 33, l´edat de Crist… Una cosa és la matemàtica i l´altra la matemàgia.

A través de les matemàtiques podem justificar i crear hipòtesis múltiples. Als nombres els hi podem fer dir el que volguem. Però la ciència no es llegeix en clau esotèrica. Com la llum del sol que travessa la rossassa de colors, que tampoc no en sap res d´elucubracions i càbales. Arriba del sol seguint el seu camí acompanyada dels, avui, famosos neutrins i punt.

És cert que ja des de Pitàgores alguns sectors són donats a cercar relacions entre el nombres i la vida quotidiana, sense saber que és dubtosa fins i tot l´existència de tan il·lustre geòmetra. A partir de la suposada sentència "l´univers està constituit sobre el poder dels númeors", a Pitàgores se li atribueixen estudis (para)científics sobre l´orígen de l´univers, sobre les òrbites dels planetes i fins i tot sobre la música de les estrelles (i ja que parlam de música val dir que foren els pitagorics els qui per primer cop treballaren l´escala musical).

I si així haguès estat, i si realment Pitàgores hagués begut de les fonts esotèriques, no hem de pensar que eren altres temps? No s´han demostrat suficients teoremes en aquests dos mil cinc-cents anys per veure que algunes elucubracions pitagòriques eren fruita de l´època? Pensaria de la mateixa manera el diví Pitàgores de viure en aquesta època del 2.0?

Newton també creia amb la màgia, però res de màgic tenen les seves aportacions al càlcul diferencial i a les lleis de la mecànica. Una cosa és la bata de científic i una altra la túnica sagrada. Per portar-ne una, ens hem de llevar l´altra.

I ja que hem parlat de Pitágoras no vull deixar de recomanar un llibre recent, Vidas de Pitágoras de l´editorial Atalanta i a cura de l´historiador David Hernández, el qual ha reunit les diferents aproximacions a la figura del matemàtic fetes per Diodor de Sicília, Porfiri de Tiro, Jàmblic de Calcis o Diògenes Laerci ente molts d´altres.