Heisenberg (Premi Nobel de física el 1932), el científic alemany, protagonista indirecte de la novel·la En busca de Klingsor de Jorge Volpi i més directe de l´obra teatral Copenhague de Michael Frayn, Heinsenberg, dic, va trastocar, sense pretenir-ho, les idees i les maneres d´estudiar les petites escales, les dels àtoms. El seu Principi d´Incertesa, segons el qual l´observador canvia el resultat de l´experiment, fa veure el món petit d´una altra manera. La realitat no és tal, el que podem veure i proposar són aproximacions a la realitat, probabilitats en més o menys encert. Hem passat d´afirmacions a preguntes. Es pot dubtar de tot, en termes de ciència.
Schrödinger (Nobel el 1933) i el seu moix no feren més que afegir noves aportacions als postulats anteriors, donant una passa més al que seria la física quàntica, que, sense desautoritzar Newton, el resitua i el col·loca sobre les espatlles d´altres gegants com ell.
Avui, la física quàntica ha traspasat les fronteres dels laboratoris per introduir-se, a vegades de forma massa lleugera, en el món de l´esperit. La física quàntica, mal entesa, es barreja sovint amb la mística oriental. Per fer-ho amb certa serietat i solvència intel·lectual s´ha de ser un Fritjof Capra, i no tothom ho és. El tao és el tao i la física quàntica és la física quàntica... si no ets Capra, és clar. Ell es permet la llicència. I crea un nou paradigma.…
Capra ha estat a Mallorca per aportar idees a un seminari que amb el títol de Terra, ànima i societat va tendre lloc a Pollença organitzat pel moviment Poc a Poc que "impulsa la cura de la terra, l'ànima i la societat, sembrant utopies, recollint realitats...unint gent", segons declaren els mateixos activistes.
Doctor en Física Teòrica per la Universitat de Viena, Capra és autor de molts llibres que han calat fort dins els moviments socials que cerquen respostes al que només dóna preguntes. El Tao de la física, El punto crucial, La trama de la vida i, sobretot, Sabiduría insólita, són llibres de referència. Capra, normalment, exposa el seu pensament de forma divulgativa (no així a El Tao de la física, volum al qual hom s´hi ha d´acostar amb prudència i certs coneixements teòrics), i en el cas de Sabiduría insólita de forma molt clara. És, aquest, un llibre per llegir acompanyat d´un bolígraf (qui ha dit que en els llibres no s´hi pot escriure?) ja que ens surten a camí reflexions, conceptes, sentències... que ens agradarà recordar en el futur.
