El jardí trist,/ la pluja freda, pesa sobre les flors.L´estiu tremola/ Dolçament cap el seu final.
Comença el curs, també l´escolar. Com bé diu Herman Hesse, l´estiu comença a tremolar perquè veu el seu final. I fins l´any vinent.
Setembre, September, la melodia d´Strauss, de Richard Strauss, ressona en l´estança en la mítica veu d´Elisabeth Schwarzkopf dirigida per George Szell. Pura delícia! Com diu el què diu! Com gestiona els silencis i les respiracions!
Des de la finestra que dóna al mar puc veure un port ple de barques anclades en roda que ja no sortiran fins l´any vinent. Signes dels temps, propostes de contaminació. És un dels peatges d´avui. I com molts d´altres ens podem demanar: val la pena aquest preu?
Dorades, gota a gota, cauen les fulles/ de dalt de l´acàcia.
L´estiu somriu, sorprès i cansat,/ entre el somni dels jardins que es moren.
September és una de les conegudes com Quatre darreres cançons del músic alemany, nascut a Munich el 1864 i finat el 8 de setembre de 1949. Quatre obres mestres per a soprano i orquestra (tot i que n´existeix una versió per a veu i piano), a partir de tres textos de Hermann Hesse (Primavera, Setembre i A l´hora d´anar a dormir) i un de Joseph von Eichendorff (Im Abendrot, A l´hora de la posta de sol).
Com a curiositat esmentar que la cançó Bein Schlafengehen fou incorporada per Peter Weir a la banda sonora de The year of living dangerously en la veu de Kiri Te Kanawa i amb Linda Hunt, aquesta amb Òscar, com a protagonistes.
Aquestes quatre darreres cançons, Vier Letzte lieder en alemany, formen un dels corpus musicals més inspirats del segle XX, i foren estrenades pòstumament per la gran Kirsten Flagstad amb l´Orquesta Philharmonia dirigida pel no menys gran Wilhelm Furtwängler.
Pel que fa als enregistraments, apart dels històrics ja esmentats amb l´Schwarkopf, la Flagstad i la Kanawa, en trobam molts d´altres també recomanables amb les veus de la sempre encisadora Renée Fleming, la no menys contundent Cheryl Studer, o la tan preciada i característica Gundula Janowitz, només per citar-ne uns quants, ja que són multitud les sopranos que han volgut acostar-se a una de les fites musicals més belles dels darrers cent anys.
Llargament, entre les roses/ S´atura encara, desitja el repòs.Lentament tanca/ Els seus ulls ja cansats.
