Fragàncies de l´illa

GABRIEL JANER MANILA De bon matí, de camí cap al campus, m´he aturat a veure el meu amic, l´ase ronyós i savi. Pasturava a lloure per una tenassa: un coster estret cobert d´herba fresca. M´ha dit que, amb tants de dies com hem estat a veure´ns, han passat massa coses de les quals hauríem d´haver parlat. "L´illa put", –asegura el meu ase–. I fa seva la paraula amb què el profesor Bujosa ha qualificat la situació política actual: "Això és un imbroglio que fa avergonyir". Crec que imbroglio significa embull. Un embull, doncs, d´interessos polítics, d´afanys inconfessables, de gent aferrada als càrrecs, de corrupció, de conspiracions per arravatar les cadires, d´interessos econòmics, jurídics, mediàtics… El sectarisme de sempre, les plomes llogades al poder, la mesura que s´aplica per desqualificar l´adversari, diferent de la que es fa servir per emetre un judici dirigit a reprovar l´amic, o el qui et dóna ferratge, o el qui et sosté a la cadira.
L´ase ha dit:
–Un professor de paleontologia que vaig conèixer a la universitat de La Sorbonne, a París, exemplificava algunes paradoxes de l´evolució en un cérvol del miocè que es va extingir perquè no va poder suportar les magnífiques banyes que el feien ser el més valent i fort, i per tant el que tenia més capacitats per perpetuar l´espècie. La selecció natural va fer que el que tenia les banyes més grosses i fortes fos el que es reproduís amb més facil·litat. Les cérvoles anaven boges pel seu banyam i no hi havia cap altre mascle que s´atrevís a ensumar-les. Això va succeir fins que la resta del cos no pogué suportar el pes de les banyes.
–És que les banyes així mateix arriben a pesar.
–He de dir-te que Mallorca, com una cérvola perduda en un bosc d´alzines, tampoc pot suportar el pes de les banyes que li han crescut. En aquest cas, les banyes són, com quasi sempre, una metàfora.
–Una metáfora de què?
–De l´ imbroglio.
–Has llegit les paraules de la senyora Rosa Díez?: "Diuen normalització a la destrucció de la llengua castellana". "La culpa del fracàs escolar és de l´ensenyament obstinat del català". Però, què putes sap aquesta dona del fracàs escolar? I, a més, s´ha cregut que la llengua castellana necessita que ella la defensi. A on va, criatura? I un seguit de gent li va a darrere. I en un congrés polític un sector de la dreta més inflada xiula a aquell que els parla en català de Mallorca. I llavors declaren que els pares han d´elegir la llengua en què seran educats els seus fills. I…
–Pobres pares…! –diu l´ase–, s´enriuen d´ells.
–Som a punt d´entrar a la primavera. Algú ha parlat de les noves fragàncies de l´illa.
–L´illa put!, –ha tornat a dir el meu amic–. I morirà d´un atac de misèria moral: les banyes li han crescut de manera salvatge.
He dit, com si res:
–Em costa un gran esforç aconseguir entendre el temps que ens ha tocat viure.
I afegeix l´ase:
–Si tu creus que pots entendre qualque cosa de Mallorca, és que t´ho han explicat malament.