Un peu a la lluna

Joan Valls

03.07.2008 | 02:00

Paga la pena de felicitar la gent que gestiona el Teatre Principal de Palma. Fa pocs dies han volgut celebrar de manera modesta, però lúcida perquè han evitat de convertir-ho en una simple estratègia per a la nostàlgia, el cinquantenari de la mort de l´actor Joan Valls: l´home que, al costat de la seva germana Cristina i d´un esplet d´actors memorables, féu riure la gent, a Ciutat i als pobles de l´illa, durant els dies grisos de Postguerra.
En el seu temps, el teatre que representava la companyia Artis fou jutjat de manera severa i els autors que l´escriviren -Pere Capellà, Martí Maiol, Lluís Segura, Antoni Mus, Joan Mas?-, maltractats fins a l´extrem. Aquell sentiment profund de malvolença cap a tot allò que neix en les entreteles de la pròpia realitat social i que hem convengut a denominar auto-odi, l´autorepugnància per les creacions culturals pròpies i menyspreades fins que algú de fora no ens ha vingut a confirmar-ne el nivell de qualitat, va arribar a un punt d´esperpent. Algú, no en diré el nom, arribà a preguntar: Per què la companyia no representa Molière, enlloc de Pere Capellà, per què no representa Plaute, enlloc de Joan Mas? En el fons se´l jutjava, aquell teatre, des d´una òptica intel·lectual petit burgesa i no se l´acceptava perquè es confonien les arrels populars de què partia amb la mala qualitat. He de dir que no ho vaig entendre fins que vaig llegir l´obra de Mijail Bajtin. Hi vaig aprendre que, per molt manipulada que estigui, la gent es defensa del poder a força de riure-se´n dels sants i de la festa. I és curiós: la burgesia, que té una immensa capacitat per fagocitar tots els extrems, és incapaç d´assimilar la cultura provinent de les classes populars, d´aquelles classes que Antonio Gramsci en deia subalternes.
Així, no és difícil de trobar un pòster d´Ernesto Che Guevara en l´habitació d´un jove de família benestant, encara que aquest jove mai no s´ha plantejat acudir a pegar tirs al costat de la guerrilla boliviana; no és difícil acudir a una representació d´una obra de Bertolt Brecht -per exemple: L´òpera de tres rals-, sense que t´adonis que l´opressió de la qual parla Brecht és la mateixa que obscureix la teva llibertat; no és difícil penjar en una paret de la sala bona de cateva una pintura d´Antoni Tàpies i no obstant està feta de detritus, escombraries i deixalles que l´artista ha extret d´un contenidor de fems. La burgesia ho assimila tot, excepte les produccions culturals que vénen del poble. En no esser que pugui filtrar-les per l´idealisme. Un romanç popular, una antiga cançó de treball, una rondalla, una vella melodia, en passar pel romanticisme burgès esdevénen la manifetació del geni de la terra.
Joan Valls i Cristina Valls eren gent del poble. Havien conegut la pobresa més dura i sabien el valor exacte d´una llesca de pa. Pertanyien a una classe marcada per un estigma i perseguida durant segles. El seu art era fet de tradició i de pugna amb la realitat adversa. I excitaven la rialla, perquè no tenien altra manera de defensar-se del món oficial que els havia tocat, de l´hermetisme religiós, gairebé feudal, amb el qual havien hagut d´aprendre de conviure i avenir-se a la força. En la seva joventut havien treballat als teatres petits dels barris ciutadans i dels pobles: al teatre de Mar y Tierra dels mariners d´es Jonquet, al teatre d´es Racó de Plaça, al de l´Assistència Palmesana, al teatre dels Obrers Catòlics, al de la Protectora? Teatres que arreplegaven un públic de gent treballadora, els diumenges a la tarda, que acudia al teatre a divertir-se i a menjar cacauets.
En contacte amb els seus havien après l´ofici difícil de fer riure. Un ofici que reunia estratègies diverses, construïdes a partir de la fantasia còmica i de la deformació grotesca. A vegades només era un gest, d´altres, una frase, altres vegades, una insinuació burlesca o paròdica.
Algú havia de dir que viure només és una manera de disfressar-se.

Sociedad y Cultura

Johnny Depp, Charlie Sheen y Kevin Dillon
Depp, Sheen y Dillon celebran el 30 aniversario de ´Platoon´

Depp, Sheen y Dillon celebran el 30 aniversario de ´Platoon´

Los protagonistas de la cinta de Oliver Stone se reúnen en una fiesta que comparten en Instagram

Descubre las cinco mejores heroínas del cine de acción

Descubre las cinco mejores heroínas del cine de acción

'Wonder Woman' es la primera en superar la barrera de los 100 millones en su estreno en EEUU

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine