Joan Vicenç Lillo i Colomar. Palma.

La por dels vencedors

He llegit algunes cartes i opinions d´oposició a la retirada de la simbologia feixista de l´antic règim. Retirada que per higiene democràtica i mostra de dignitat han reclamat escriptors com Llorenç Capellà o membres de Memòria Històrica de Mallorca. Ara li toca el cas al monument feixista de sa Feixina. Jo tenc cinquanta anys i som nascut a Alaró. Al meu poble vaig poder, encara, conèixer i repudiar el monument als caiguts del bàndol nacional, on hi havia esculpits a la pedra el llistat dels seus noms. Jo no sé qui eren. Segurament a aquesta llista no hi figuraven els falangistes i els qui els passaven el llistat de les persones que havien de torturar i assassinar pels pobles de Mallorca, inclòs el propi. Probablement la relació de noms esculpida era de soldats que sense ideologia definida, hagueren de fer la guerra a persones que no coneixien ni els hi havien fet cap mal. Una guerra que va néixer d´una revolta militar contra una legalitat democràtica republicana. Una revolta victoriosa que va obrir pas a un règim feixista cruel i sanguinari que va durar molt. Foren els vencedors d´aquesta guerra qui representaren àguiles, fletxes, jous, banderes i altres simbologies pròpies en monuments destacats amb la intenció primera d´exaltació del seu règim feixista i en segona per fer por. La por que volien transmetre els vencedors, la que cal tenir a tothora ben present. Ambdues coses aconseguiren amb l´elevació del monument de sa Feixina. Per això és va fer. Retirar, esbucar, esmicolar aquest monument restableix un ambient més net que mantenir-lo dempeus. La seva desaparició representa també el rebuig a una guerra que no havia d´haver existit mai i una mostra de respecte per a totes les seves víctimes.