GABRIEL VICENS
És un fet inqüestionable que els diferents governs estatals han invertit milers de milions d´euros en xarxa ferroviària, especialment en línies d´alta velocitat. Lamentablement, també han compartit la discriminació de les Illes Balears pel que fa a inversions en transport públic, tot i que la potenciació del transport ferroviari era una menció explícita del Règim Especial.
Després de mesos de negociació, finalment el Govern Zapatero ha signat un conveni ferroviari per més de 443 M?. És una inversió certament històrica, sobradament merescuda, que començarà a fer justícia si es completa plenament amb el finançament del tramvia i en futurs convenis de transport.
La important inversió s´adreça als projectes ferroviaris fixats en el Pla Director Sectorial de Transports i coincideixen amb les prioritats de l´actual Pacte de Govern: prolongar el ferrocarril fins a Artà -posteriorment a Cala Rajada- i Alcúdia, iniciar l´electrificació de les línies actuals, desdoblar la línia Inca-Enllaç i iniciar el tramvia de la badia de Palma.
Aquestes iniciatives del PDS de Transports -aprovat pel Govern Matas l´anterior legislatura- resulta que no varen merèixer la més mínima atenció del mateix govern que les va aprovar, i ho demostra la manca dels estudis i dels projectes pertinents, perquè, senzillament, varen ser inexistents. La conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori s´ha vist obligada a encomanar estudis d´alternatives i projectes (segons cada cas) per pal·liar urgentment aquesta greu manca de previsió.
SFM, a través de consultores especialitzades, ha hagut d´acomplir uns estudis tècnics rigorosos que indiquen clarament la millor manera de realitzar aquests projectes: alternatives, viabilitat de soterraments, avantatges i desavantatges, recomanacions de traçat, material mòbil, tipus d´explotació, costos, etc.
I ara, el PP, que quan governava havia proposat les línies fèrries, aprovat el Pla Director i "reclamat" a Madrid el finançament -curiosament sense adjuntar-hi cap projecte ni un-, resulta que troba problemes a tots i cadascun dels projectes que s´han redactat i proposat. Les dades i els arguments tècnics no serveixen de res. Les idees preconcebudes són l´excusa per rebutjar, en uns casos, les propostes del Govern (tram urbà de Manacor, Alcúdia?) i en altres casos simplement es canvia d´opinió (el metro en comptes del tramvia, el traçat de Manacor a Artà que proposa el PDST ara no agrada, etc.). Mentrestant, però, es treballa intensament per generar controvèrsia i oposició, tot i que sigui sense arguments.
La qüestió més sorprenent, per cínica i agosarada, és reclamar al Govern consens absolut i transparència amb les noves infraestructures. Arribarà a ser necessari recordar la manca de tarannà de consens que es va demostrar la legislatura anterior amb l´acceptació de les nombroses autopistes a Mallorca i Eivissa, amb les expropiacions, amb el poc respecte al patrimoni (Pont des Tren, Son Espases, edificis catalogats), amb la manca d´informació a les plataformes ciutadanes? i, sobretot, amb la transparència en què es planificaren les obres, algunes investigades pels tribunals i d´altres amb deficiències i sobrecostos milionaris.
És necessari recordar que autopistes i desenvolupisme territorial varen ocasionar les manifestacions ciutadanes més multitudinàries que mai no s´han fet a Mallorca?
Tal com s´impulsa des de la conselleria, s´ha de produir un canvi en la manera de planificar i executar les grans infraestructures que suposen una elevada despesa de doblers públics. Les propostes han de ser sostingudes per estudis d´alternatives i anàlisis completes. Aquests estudis han de fomentar un argumentari seriós i coherent que s´ha d´exposar públicament.
D´altra banda, cal complir tots els tràmits i fer un esforç de comunicació i de transparència. No basten els períodes d´informació pública. Els estudis i les principals dades s´han de fer públics des del primer moment en els webs oficials i facilitar-los als sectors interessats. És evident que cal cercar el consens, el consens més ampli, però sempre tenint en compte l´interès general, ja que en qüestió d´obra civil sempre hi haurà perjudicats i propietats afectades.
Una vegada fetes aquestes passes, sense caure en la paràlisi, l´estudi interminable o la discussió permanent, el Govern ha de ser decidit i ferm.
Seria difícil d´explicar que una vegada aconseguit el finançament, després de tanta reivindicació, no s´executassin els projectes. I més encara quan s´ha d´impulsar decididament l´obra pública per contribuir a combatre la persistent crisi econòmica.
No podem oblidar que les nostres illes necessiten un canvi efectiu de model territorial i de mobilitat, entre d´altres coses, esperit de l´actual pacte de governabilitat. Necessitam corregir actuacions derivades de l´arbitrarietat, de l´interès particular, de l´especulació o simplement de la deixadesa. Hem de ser capaços d´intervenir sobre el territori de manera intel·ligent, culta, equilibrada i racional. Confiï que aquest Govern tendrà les idees clares i la decisió necessària per dur a terme aquests canvis.
(*) Conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears
