JORDI LLABRÉS SANS
Fa mes de dos mil anys, quan Roma dominava tot el món conegut, Déu es volgué fer home quan nasqué a Betlem de Judea. Les posades del lloc no pogueren donar estada a sa Mare i hagué d´anar a parir el Minyonet a un coval. Signes i anuncis meravellosos advertiren d´aquell prodigi als àngels i als esbarts de pastors de la contrada que comparegueren a adorar-lo. Tota la Creació es va bolcar en aquell Naixement. La terra li oferí aquella establia i el firmament una estrella que il·luminava i guiava a uns Reis que venguts de l´Orient li oferiren els seus tributs d´encens, or, i mirra, com a Déu, Rei i Home que venia per transformar el món sencer. Durant aquests dos mil·lennis s´ha mantinguda viva la memòria d´aquell esdeveniment. Prova d´això son les innombrables obres d´art que representen el Naixement. Els cristians de tots els temps per representar el Sant Misteri, s´han servit i fonamentat en la Paraula del quatre Evangelistes i d´alguns detalls procedents dels denominats evangelis apòcrifs.
Els Evangelistes situen el Naixement de Jesús entorn del començament de la predicació de Sant Joan Baptista en el Desert de Judea; aquella data se situaria aproximadament en els anys 748-747 de la fundació de Roma. Silencien totalment l´època de l´any en què va succeir, però tots sabem que aquella data va servir per començar a comptar els anys del calendari vigent del cristianisme occidental, denominat Gregorià en honor del Pontificat de Gregori XIII (1572-1585). En temps del Papa Climent I (93-103), les comunitats cristianes ja celebraven el Nadal i en el segle IV Sant Julià I va reservar el dia 25 de desembre per la festa, tot coincidint amb la celebració d´orígens pagans del "Natalis Solis Invicti" o naixement del Sol Invicte.
Sant Francesc d´Assis fou l´inventor i animador del betlem, encara que es coneixen alguns antecedents que no en tengueren mai repercussió. L´any 1223 aconseguí del Papa Honori III dispensa per muntar un betlem vivent a l´Església del Convent de Greccio durant la Missa de la Vigília de Nadal. Des d´aleshores el pessebrisme ha marcat fortament la tradició espiritual i cultural dels pobles d´Europa principalment, i després amb l´ajut dels missioners ha arribat a la resta de continents tenint sense cap dubte una extraordinària ressonància.
El franciscanisme arribà a Mallorca poc després de la Conquesta del Rei en Jaume I i a poc a poc el seu carisma i espiritualitat, basada en l´absoluta pobresa i en l´esperit de l´evangelització, fou estès per tota l´illa. En una de les seves esglésies conventuals, a la de Ntra. Sra. dels Àngels o de Jesús Extramurs, al carrer de Jesús de Palma (avui Hospital Psiquiàtric), s´hi venerava -fins a la nefasta exclaustració de 1835- el Betlem més antic de Mallorca, datat al segle XV i d´escola italiana (actualment a l´Església de la Sang de l´Hospital Provincial).
D´allí passaren a la resta de convents dels frares del seràfic cordó, a les parròquies de Ciutat i Part Forana, als monestirs de vida contemplativa, etc. Però sens dubte la gran empenta arribà quan els betlems sortiren de les esglésies i muntats dins escaparates tancades amb vidres, entraren a les cases i podien ser contemplats i venerats per famílies senceres durant tot l´any. A mes, igual que els altres mobles que contenien imatges de la Mare de Déu o dels sants, eren una mena de petit oratori casolà o un mostrador de les devocions familiars. Aquells betlems que hom anomenava de vitrina són els antecedents del nostre betlem familiar. Son innombrables els exemples d´aquets betlems que avui dia encara es conserven i foren fabricats, majoritàriament, gràcies al bon fer de les nostres monges de clausura.
Malgrat el consumisme present a la nostra societat, Nadal és una de les festes més entranyables i familiars, per això hem de mantenir el bon costum de fer el Betlem cada any a les nostres llars. Muntar un Betlem no es una diversió més, sinó un acte de pietat i devoció: pregària en acció. És perpetuar, sota una forma figurada, l´ofrena dels presents al Diví Infant... Muntar el Naixement és participar d´alguna manera en l´ofrena dels pastors i dels màgics, quan la repetim, la reconstruïm... En definitiva, és adorar el Fill de Déu fet Home per salvar-nos, el Nin Jesús que dóna vida i il·lumina el nostre Betlem familiar.
(*) Sagristà de Sencelles i del Monestir de Santa Clara
