Ben segur que la majoria eren autèntiques, sentides, però les llàgrimes no poden solucionar res quan l'equip ha fet mèrits tota la temporada per perdre la categoria. És el plor de la desil·lusió, frustració i del desfici per una feina tudada. El Mallorca no va perdre la Segona A ahir, a Miranda d'Ebre, sinó que ja va baixar el primer esgraó en arrencar la temporada 2016, dia 21 d'agost, amb la visita del Reus. Aleshores tothom donava per fet que els tres primers punts acabarien a Son Moix.
L'equip català acabava d'estrenar la categoria i era, en teoria, una presa fàcil. La realitat va ser ben diferent: el Mallorca va perdre els primers punts de la temporada, no va assumir en cap moment que era de Segona A per jugar a Segona A. El grup ha estat incapaç de guanyar tres partits seguits i sempre ha estat a les darreres posicions. Ahir va mantenir aquest mateix tarannà i va ser incapaç de guanyar. El balanç és ben bo de fer, no caldran gaires setmanes. El gran decebut serà l'aficionat, que s'ha mantingut fidel i que haurà vist el pitjor futbol dels darrers trenta anys. El que vindrà no serà gens fàcil.
