Rematar una sola vegada entre els tres pals no és que sigui poc, sinó que és sinònim de l'absència de gol, punteria i de la gran mancança de recursos ofensius del Mallorca. Incapaç d'importunar ni de crear el més mínim perill a l'àrea del Numància, aquesta és la realitat de l'equip de Sergi. L'única rematada amb perill va ser obra de Lekic i, com era previsible, a la sortida d'un córner. El Mallorca no sap intentar fer gol de cap altra manera, però ahir ni això li va sortir. No va jugar ni millor ni pitjor que altres diumenges, però aquesta vegada no va encertar ni de carambola i va arribar al minut 94 amb el fatídic 0-0. Li manca 'malícia' dins l'àrea i li sobra nerviosisme. Els jugadors estan sotmesos a tanta pressió que tenen molt poques idees atacants. Ahir el tècnic català va fer tots els canvis possibles, però les limitacions de la plantilla són evidents. Després de prescindir dels jugadors que teòricament havien de marcar tendència (Culio, Domínguez, Rodríguez), l'equip està sent exprimit i ja no dona més rendiment. La sentència no és definitiva, i, si ahir era una final, ara ja només n'hi queden dues.
