Probablement, Son Moix va ser escenari d'un dels millors partits de la temporada, si no del millor. L'empat a dos fins i tot podria dignificar tant al Mallorca com al Sevilla Atlètic, un equip desinhibit, ben estructurat i sobretot molt ràpid. L'equip de Fernando Vázquez, que va reaccionar a temps amb els canvis, va sortir dels vestidors amb una altra cara. Els aficionats que varen anar-se'n del camp durant el descans -perquè es veien a venir una altra frustració- es varen perdre un Mallorca que va empènyer més que els visitants i que va acabar salvant un punt quan tot apuntava a la segona derrota a Palma. No sabem si això de creure té conseqüències, però és ben cert que els mallorquinistes intensificaren el joc i domini de la pilota, i, per això, el resultat. L'empat té mèrit, perquè el Sevilla Atlètic és, sens dubte, el millor equip que ha passat per Son Moix. Per tant, haurem de convenir que aquesta vegada empatar, com guanyar, també fa riure. El Mallorca fa cinc jornades que no perd, però no hi ha manera que encadeni dues victòries. A Elx tendrà una nova oportunitat.
