La darrera acció del partit ha definit perfectament el nivell futbolístic del Mallorca. Una de les jugades més clares per marcar la va tenir Salomao, que, després de fer el més difícil dins l'àrea del rival, la va acabar amb un xut fluix a les mans del porter i això que tenia la porteria totalment buida. N'hi haurà que diran que el Llevant no és gaire millor que l'equip de Vázquez, però solament serà una impressió: el que compta és el resultat i els tres punts els va lluitar més l'equip valencià que no el mallorquí. Així i tot, a la jugada a què ens referim de Salomao, si hi hagués aportat més convicció i passió segurament el resultat hauria estat un altre. La impotència s'ha instal·lat en un vestidor que sembla que es limiti a passar el tràmit dels partits. Si el joc li vé de cara (com va passar contra l'Osca), ja va bé, però just que hi hagi una mínima complicació, els jugadors no reaccionen. Ahir la imatge no ha estat gaire dolenta, però a la Segona no basta tocar bé la pilota si dins l'àrea mai no passa res. El tres gols de Brandon han quedat en una anècdota.
