Els partits es guanyen en el terreny de joc i no a la graderia. Ho dic perquè les intencions dels directius mallorquinistes foren bones, però ja veurem si seran suficients per mantenir la categoria. No sé si esperonats pels aficionats que es reuniren abans o bé per la importància del compromís, el partit el va perdre el Mallorca més que no el va guanyar el Còrdova. Els jugadors sortiren accelerats i fixaren l'objectiu en un jugador que els va treure del solc. Andone va fer el que va voler, va marcar l'únic gol, va provocar dues targetes a Yuste i Aveldaño, i en tot moment va jugar amb l'ansietat del Mallorca, que simplement va ser el seu titella. I no en parlem del lamentable espectacle que veiérem en tenir-ho dat i beneït: el jugador romanès que era encalçat per alguns jugadors del Mallorca, sobretot per Aveldaño. Una reacció que demostra que havien perdut els papers. Fa temps algú va dir: "El que no has fet en tota la temporada no prenteguis fer-ho quan és a punt d'acabar". Poques coses hi podem afegir. Tot l'esforç que ha fet el Mallorca B per deixar la Tercera segurament no servirà per res.
