Davant un equip horrorós -l'Albacete-, un altre d'igual d'horrorós, no va saber treure ni tan sols un trist empat. Així és aquest Mallorca de Vázquez, que sembla que mai no sap què ha de fer: ni quan empata, ni quan guanya i ni molt manco quan perd. I demanar miracles a aquests jugadors és d'il·lusos. Ja no demanam impossibles, sinó simplement ens agradaria veure qualque cosa que s'assemblàs a una acció coordinada, una triangulació, una diagonal, un jugador que trencàs la línia defensiva del rival... D'aquestes accions -que molts equips d'aficionats s'atreviria a fer- no n'hem vista cap aquesta temporada. Res de res. Ahir els jugadors del Mallorca, o la majoria, feren tot el contrari del que reclamam. Ortuño no en va veure ni una. Totes les pilotes que li arribaren les va perdre i mai es va associar amb cap company.
Exactament igual que Pereira, que, com diu un amic, perd la llet pasturant. El camí cap a la Segona B de cada dia està més net. A la Segona, no és que tothom pugui guanyar a qualsevol, és que tothom pot guanyar al Mallorca.
