Dos punts de dotze possibles. Aquests són els números del Mallorca, ara que és al darrer tram de la temporada i el marge de cada vegada és més reduït. L'empat d'ahir davant el 'tot poderós' Alabés no és dolent, però tampoc no és gaire bo. No podem negar que l'equip de Vázquez va fer molts més mèrits que el de Bordalás, però la recompensa haurien de ser gols i punts, i els encerts no arribaren. L'equip va millorar respecte de la jornada anterior (només faltaria!); no necessita gaires eines per fer-ho. El Mallorca sembla que jugui la pretemporada. Les línies d'estratègia, sobretot les ofensives, no les té gaire ben dibuixades i jugant així és difícil arribar a sumar de tres en tres. Ahir Yuste tornà al centre de la defensa -si fos per mi, hi quedaria-, però va ser estrany que Company fos suplent, i Campabadal no el va millorar. Tampoc no entenem la insistència de situar Pereyra a l'esquerra, perquè és perdre un jugador i, a més, frustrar-lo. El francès no va aportar res. El calendari se suavitza, però diumenge a Albacete hi haurà dues baixes: Oriol i Damià.
