Però, com és que el Mallorca mai no ha estat capaç de guanyar o empatar un partit al darrer minut? Tal vegada sentirem a dir que no va ser just, que va ser immerescut, etc., però, com ja he dit altres vegades, no n'hi ha més de fetes. El Mallorca es caracteritza per jugar al 'seu' límit: si arriba a marcar un gol -com va fer ahir-, ja deixa de pressionar i deu trobar que ha complit. En el darrer partit de l'any, va fallar alguna oportunitat més o manco clara, com la de James, i a continuació va arribar l'empat, que, sincerament, es veia a venir. Tot i que hagi encaixat pocs gols, aquesta defensa no és solvent. Davant un equip com el Girona, o contra qualsevol altre, cada vegada que la pilota s'acostava a la seva àrea semblava que a tots les cames els fessin figa. Ara pensa als aficionats! Veure jugar aquest Mallorca de Gàlvez, de Ferrer o de qui sigui, és un suplici. La d'avui és una crònica repetida setmana a setmana, i sembla que això no tengui fi. Per tant, convendria que d'una vegada ens oblidàssim de la primera divisió i ens centràssim a esperar temps millors. Ara bé, sempre hi haurà qui confiarà que els misteriosos 20 milions d'euros de l'ampliació podran fer miracles.
