Amb una alineació calcada a la que plantejava Ferrer, el Mallorca de Gálvez va aguantar més d'una hora una victòria parcial. Però al final, gairebé com sempre, els jugadors tiraren per terra qualsevol plantejament. Ni Martí no s'hauria pensat ni previst que en un minut el seu equip capgiràs el resultat. I dic que són els jugadors, perquè ahir va quedar demostrada l'ambició i la motivació dels uns i dels altres. Amb l'empat a un, el Tenerife va ser millor de totes totes que el Mallorca. Va gratar més, va fer més faltes, va córrer com una llebre i li varen treure més targetes, però també va sumar tres punts que podrien semblar una victòria de Champions. Ni Gàlvez té la culpa de la derrota ni Martí de la victòria dels seus, com bé va apuntar en la prèvia del partit. Els jugadors són els que hi han de posar tot quant faci falta per guanyar, i ahir no hi renunciaren. Podríem discutir que els mallorquinistes ahir fossin millors que els canaris per moments, i també podríem estar d'acord que s'ho creguessin massa, per això degueren pecar d'innocents. Sembla mentida que encara no hagin vist que la Segona no és únicament fer ''rondos''. Haurien de saber sentenciar i ahir no ho va fer.
