L'escena final entre els entrenadors fent-se una abraçada podria resumir el desenllaç del partit. Empat a tot: a mal joc, resultat i, una vegada més, a pànic per no perdre. Ningú no ha perdut, tothom ha sumat un punt i ben contents, sobretot el Saragossa, que continua a la zona alta. Ara, però, el que interessa i preocupa és que el Mallorca no suma de tres en tres. L'afició ja comença a empipar-se. Ahir ho va deixar ben clar cada vegada que jugaven, una vegada i una altra, la majoria de pilotes endarrere. Però a aquests aficionats algú els hauria de dir que no n'hi ha més de fetes. Si el Mallorca no sap jugar cap endavant és perquè no té qualitat o no en té la suficient. No li veiem capacitat creativa i, per tant, és evident que no juga ni amb tranquil·litat ni comoditat. Si algun jugador aturàs la pilota, miràs al seu voltant i fes una bona passada a un company seu (ben seu), parlaríem d'un altre equip. De tota manera, crec que ahir vàrem detectar un respecte un poc exagerat al Saragossa, que segurament és millor que el Mallorca, però quan sortiren Moutinho i Brandon l'equip va semblar un altre. Convé que comenci a semblar-ho més sovint.
