El Mallorca sortí a Oviedo amb la guillotina en l'aire, a punt de tallar-li el cap a l'entrenador, que segurament l'haurà salvat amb un trist empat. Ferrer va treure un equip diferent al dels anteriors partits, amb un disseny tàctic que deixà a la banqueta Pereira i Arana. Sense ells de titulars i amb Bianchi i Ros, l'equip és diferent. No sé si millor. Encertà el tècnic posant Ros, un dels pocs jugadors que pot fer una assistència en condicions. Ahir a Astúries li tocà marcar el gol que romp a la fi la patètica ratxa de la davantera mallorquinista. Per què tenen tants de problemes els entrenadors en posar els millors jugadors? Misteris futbolístics mals d'esbrinar. L'empat sembla que pot canviar la dinàmica perdedora. Un conjunt incapaç de guanyar a cap dels equips que acaben d'ascendir. El Mallorca no va poder puntuar ni contra el Nàstic, ni contra el Bilbao B, ni contra l'Osca. El puntet d'ahir és l'excepció. Veurem què passa contra la Llagostera. Sembla mentida haver passat en tres anys de jugar a Primera a què el càrrec de l'entrenador depengui d'un partit com aquest. Els optimistes diran que l'equip ha millorat. Qui no es consola és perquè no vol.
