Sembla que ens trobem com en aquella pel·lícula en què cada dia era la mateixa hora i tot es repetia. Sí, el Mallorca pareix el protagonista d'Atrapat en el temps, també coneguda com El dia de la marmota. La pel·lícula d'ahir a San Mamés l'hem vista tantes vegades que realment fa molta vessa tornar-la recordar. Errades infantils, un caramull de faltes i targetes grogues, i, una vegada més, acabar amb deu jugadors. En tres partits, dos expulsats. Un, amb vermella directa, Acuña, i l'altre, per dues de grogues, Bianchi. Possiblement, l'italià no va ser dels pitjors, m'atreviria a dir que va ser el més destacat d'un Mallorca desconnectat, imprecís i gens contundent a les àrees. Bianchi ho va fer tot: moltes coses bones, un gol, va tocar moltes pilotes amb criteri i, fins i tot, va 'evitar' el gol del seu equip, en una de les millors jugades que va finalitzar Coro i que l'italià va desbaratar. Un cúmul de despropòsits que va saber aprofitar el rival. Avançar-se als quatre minuts no vol dir res, sobretot si l'equip fa anques enrere. Això només significa la poca confiança que els jugadors d'Albert Ferrer tenen en les seves possibilitats. I això també vol dir manca de personalitat.
