Comença el febrer
El seu nom deriva del llatí “februarius”, que vol dir mes de les purificacions. Acostuma a ser fred i ventós. Al camp, es creu que és el mes més bo per esporgar els ceps, les oliveres i altres arbres: “Per la lluna nova de febrer esporga l’oliver”. La Candelera (2) és al bell mig de l’hivern; dels noranta dies que té aquesta estació, avui ja n’han transcorregut quaranta-quatre, per això es considera que a partir d’avui s’avança cap a la primavera i comencen els actes dirigits a l’exaltació de la fertilitat i el desvetllament de la natura. “Quan la Candelera plora, el fred és fora; quan la Candelera riu, el fred és viu; tant si plora com si riu, ja ve l’estiu”. A partir d’avui ja són més visibles els signes de l’acabament de l’hivern. Dia 31, sant Blai, entra la lluna plena.
La Candelera (2)
Es commemora la purificació de la Mare de Déu, a la quarantena de Nadal, preceptiva després del part; fou introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi, el 496, per contrarestar les paganes Parentalia, Lupercalia i Matronalia, festes romanes, tot i conservar-ne alguns rituals, com la benedicció i la processó de candeles -d’on ve el nom-, bé que cristianitzats; les candeles es guardaven per encendre-les en cas de tempestes, perill de mort, agonia i parts; i es posava cera de candela beneïda a les creus per sant Pere Màrtir, i a l’anus de les criatures, per guarir el restrenyiment. D’aquest ritu de “purificació” de la Mare de Déu deriva el de l’anada a l’església de les parteres per ser purificades i presentar-hi el nadó; solia celebrar-se quaranta dies després del part, després es va anar escurçant el termini, ja que una mare no podia sortir de casa fins haver complert aquest ritual, conegut com la “sortida de missa”. En presentar el fill al temple, duien el ciri del bateig encès: referència a la llum, a la candela. El cicle de Nadal o de l’hivern s’obre amb la Puríssima (8 de desembre) i es clou amb la Candelera.
El nombre 7 (II)
El nostre savi amic Pep Lluís Munar ens ha passat més referències sobre el número 7 (Felanitx, 20 de desembre de 2013). La setmana té set dies. Un home molt atrevit o molt valent deien que passejava, o que tenia, “7 jocs de collons”. Un home que estava a punt de partir cap a l’altre món deien que estava “a ses 7 aigües o a ses 7 pedretes”. Quan una cosa s’havia d’aclarir o havia de quadrar, deien: “7 n’han entrades i 7 n’han de sorti”. Les dones duien al braç 7 cercles d’or que s’anomenaven el setenari o el septenari. Un setmesí, o setmesó, era un al·lot que havia nascut als 7 mesos de gestació. Quan ens feim un esqueix a la roba deim que ens hem fet un 7. Els cicles lunars duren 7 dies. Les notes musicals són 7. Les cordes d’una lira solen ser 7. Si sumam les cares oposades d’un dau de parxís sempre sumen 7. Un heptàgon és un polígon de 7 costats. 7 són les meravelles del món. D’un moix deim que té 7 vides. Els colors que veim de l’arc de Sant Martí són 7. El cos humà té set forats, i sant Ignasi de Loyola deia que tots ells eren pecaminosos.
El rector Rubí i les dones
Rafel Perelló ens conta aquesta feta. La inflexible moral que assocava la vida de les dones, i no tant la dels homes, imposava una escrupolosa forma de vestir a l'hora d'anar a missa. Envers aquest tema era proverbial l'exigència extrema del rector Rafel I. Rubí Pocoví (Montuïri 1842, Manacor 1932), artífex de la construcció de l'actual església dels Dolors, de Manacor i, per altra banda, persona molt estimada pel poble. Cridada sobre aquest punt la senyora Antònia Santandreu Caldentey, Teco (Manacor, 1916), ens contà: “Quan ses dones visitaven el Sant Crist, si es rector Rubí trobava que una anava massa curta, li xitava, li deia: ‘Xxxiiiiit!, o tallar cames o allargar vestit!’. Un dia que em donava la comunió em va dir: ‘Digués a ta mare que si tornes amb aquest vestidet no te donaré la comunió, diga-la-hi’”. La senyora Catalina Fullana Sureda Cremada, al cel sia (Manacor, 1915), recordà: “En aquell temps des rector Rubí, si ses nines dúiem un vestidet màniga curta, per anar a missa mos posàvem unes mànigues postisses, i quan sortíem de missa les mos llevàvem”. No hi calen comentaris.
Recomanacions
Dimecres (31), és sant Joan Bosco, patró del cinema; és el Dia Escolar de la No Violència.
Dijous (1) és santa Brígida, advocada de les dones velles.
Divendres (2) és el Dia Mundial de les zones humides.
Dissabte (3) és sant Blai, patró de tots els qui tenen mal de coll; pensau a beneir caramels i fruita!
Dimecres (31), a les 20 hores, al Liceu de Sant Jordi, presentarem el llibre “Cuina mallorquina d’en Biel Felip”.
Dissabte (3), gran nit de gloses a les Cases dels Mestres de Santa Maria, amb Xurí, Servereta, Noto i Rierol. A les 20 hores.
