Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Si vols conèixer el companyó, ha de ser en cambra i en presó

Neu a ses muntanyes, aplegau ses canyes.

Ha entrat la lluna nova (17)

Al gener -ja ho vàrem dir- totes les llunes són bones i ara, també, es poden veure algunes constel·lacions. És bon temps per començar a entrecavar les faves, i per sembrar alls tardans -dia 25, per sant Pau-, guixes, llenties, ciurons, espinacs. Es trasplanten lletugues, bledes, etc. Si vàreu fer els planters de tomatigueres, pebrers, etc. pensau a destapar-los quan faci sol, i a tirar al seu voltant cendra, perquè no hi vagin els caragolins i llimacs, com ja vàrem recordar la setmana passada. És temps d´aixecar esboldrecs, fer voreres netes, esporgar branques seques, fer llenya, etc. és a dir: mantenir net i a punt el terreny. El dia ja ha començat a allargar-se una mica, "una passa de ca". El refrany que encapçala el Costumari és tota una realitat: no arribam a conèixer mai una persona, encara que convisquem amb ella, a no ser que hi compartim llençols, i la presó; llavors, tal vegada, ens hi aproximarem.

Dilluns (22) és sant Vicenç

Conegut també com sant Vicenç de la Roda o sant Vicenç de Saragossa. Sol aparèixer en pintura amb roba de diaca, acompanyat per un corb o sostenint una roda de molí, raó per la qual es coneix amb aquest sobrenom. Va viure al s. III dC, era natural d´Osca i morí a València. Fou un dels màrtirs més venerats de l´Europa cristiana. Al s. XIII el rei Jaume I va fer construir una església, un monestir i un hospital al lloc on fou martiritzat; avui aquest lloc és conegut com Santuari de Sant Vicent de la Roqueta. A causa del trasllat de les seves restes, per mor de la invasió musulmana, a Portugal -romanen a la catedral de Lisboa-, és el patró de Lisboa des de 1173, i de Vicenza, i de la ciutat de València. El 1970 va arribar a la Catedral de València la relíquia del braç del sant, procedent de la catedral de Bari; segons la tradició, durant el s. XII, un bisbe valencià volgué dur el braç incorrupte de sant Vicenç a Terra Santa, però morí a Bari i allà romangué la relíquia fins al 1970.

La conversió de sant Pau (25)

Apòstol "dels gentils" perquè va estendre la predicació cristiana més enllà del judaisme. Comparteix la diada (29 de juny) i el lideratge amb sant Pere, amb qui també fou company de martiri; Pere morí crucificat de cap per avall, i Pau -pel fet de ser ciutadà romà- decapitat a espasa, el seu atribut iconogràfic. De sant Pau es commemora també la conversió, quan va caure del cavall, llavors que era fariseu i perseguidor de cristians. Potser per aquesta caiguda l´epilèpsia era coneguda com a "mal de sant Pau", i fer una creu al front amb les claus d´una capella dedicada a sant Pau fa passar l´atac. També guareix de mals de nervis i de ràbia. "Alt com un sant Pau"; tot i que el sant era petit i rabiüt: el gremi d´espasers necessitava una persona forta i alta per encapçalar la processó gremial amb l´espasa alçada; d´aquí ve l´expressió. Deien que les persones nascudes avui tenen la saliva beneïda.

Santa Paula (26)

Era filla d´una noble família romana emparentada amb la dels Escipió. Dona de gran devoció, quan va quedar-se viuda va emprendre un llarg pelegrinatge a terra santa on es va quedar a viure i va predicar el cristianisme. La tenien per patrona les viudes, i també les mocaderes, verdulaires i hortolanes, entre les quals abundava molt el nom de Paula, i que la gent va arribar a prendre com a sinònim de pagesa.

"Llebeig, però no veig"

Rafel Perelló ens conta que va moure conversa amb vells pescadors de peix roquer que en saben la prima d´aquesta pesca. D´entre la caterva de coses que ens contaren, en trascolarem algunes. Per garantir la durada de les canyes i evitar el corc, aquestes es tallaven en lluna vella de gener o febrer i en divendres. La llinya (fil) era de "pèl de cuca" (fibra del budell del cuc de seda). S´empraven molts tipus d´esca: puu, arriet, gambó, herba salpera, figa seca, etc. Els dies de vent de mestral o de llebeig són dies de "pegar esquenada" o "tornar frare" (no pescar cap peix), cosa que recorda la dita "vent de llebeig, peix no veig". Si les muntanyes estan enfarinades, mala barraca! Basta recordar l´adagi: "Neu a ses muntanyes, pescadors, aplegau ses canyes". Ens digueren: "Ses millors pescades se fan de vespre amb sa lluna mitjo-mitjo, ni vella ni nova". Abans, alguns malvivien d´aquesta pesca, com queda reflectit a l´aldana glosa: "Pescador de canya i moliner de vent / no han de mester notari per fer testament".

Recomanacions

Avui és sant Agnès, patrona dels jardiners.

Dimecres (24) és sant Francesc de Sales, Festa dels Periodistes.

Dissabte (27) és el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l´Holocaust.

Compartir el artículo

stats