Avui és la nit de Nadal
Les Matines, el cant de la Sibil·la, la Missa del Gall, la xocolata... conformen un referent màgic de la nit nadalenca mallorquina, celebrada amb senzillesa i familiaritat. El costum dels sopars d’aquest vespre és una incorporació de fa uns anys, ja que la gent es preparava pel gran àpat de l’endemà, el més important de l’any. És bo, tanmateix, viure aquesta vetllada talment com s’ha viscut des de sempre: és el millor homenatge que es pot fer al sentiment festiu i tot el que comporta la fe al voltant de la celebració més important de la cristiandat.
Nativitat del Senyor (25)
L’Església commemora el naixement de Jesús, fill de Maria, a Betlem. Es va celebrar per primera vegada a Roma devers el 330; els romans, aquest dia, celebraven el Natalis Solis Invicti, el naixement del sol relacionat amb la figura de l’emperador. El Nadal és la cristianització d’aquesta festa i d’aquí ve l’admissió en la litúrgia, com un dels temes dominants en la celebració, de la llum; i el paper de Crist com a única i veritable llum de l’ànima cristiana. L’àpat familiar té caràcter tribal; hi havia la creença que una taula abundat, amb el bestiar sacrificat en honor de la divinitat -el porc, el gall-, afavoriria l’any natural que comença. Per això s’hi reunia tota la família, i els majors contaven la seva experiència als més joves, amb tot el cabal de coneixement, i es repassava l’any; la taulada s’allargava fins entrada de fosca.
Sant Esteve (26)
El primer màrtir cristià: va morir lapidat. Una tradició deia que era marxant de robes i que, escoltant Nostre Senyor que predicava, es va convertir; com que Jesús i els apòstols duien els vestits molt apedaçats, va regalar-los un vestit nou a cada u; Jesús el va beneir i li va concedir la gràcia de ser el primer màrtir. Quan va morir Jesús, els rabins varen anar a trobar sant Esteve i li varen dir que els regalàs un vestit; el sant s’hi va negar i, rabiosos, el varen apedregar fins a matar-lo. La seva diada és l’endemà de Nadal. Els sastres el tenien per patró, i per raó del seu martiri, el veneraven tots aquells que treballaven amb pedra: picapedrers, marbristes, molers, etc. Pel mateix motiu se l’invocava contra el mal de pedra. “Per sant Esteve creix el dia un pas de llebre”; “Durar tant una cosa com de Nadal a sant Esteve”; “Per sant Esteve, plou i neva”.
Sant Joan Evangelista (27)
Els seus atributs són: una àguila -atribut de la divinitat suprema-, una caldera d’oli bullent, una copa amb una serp dedins; també és representat escrivint l’Apocalipsi. Era fill de Zebedeu i Salomé, i germà de sant Jaume. És patró dels escriptors, llibreters, relligadors, gravadors i impressors; també de boters i vinyaters. Va assistir als principals fets de Jesús i va tenir un lloc d’honor al darrer sopar, ja que era el deixeble que “Ell s’estimava tant”, segons paraules del mateix Evangelista. Per això el traït li va confiar, abans que a cap altre, el nom del traïdor i, des de dalt de la creu, tenir cura de la seva mare. També fou el primer a rebre la notícia de la seva resurrecció per boca de Maria Magdalena i va ser el primer a arribar al sepulcre després de córrer més que Pere. Va ser l’apòstol de més longevitat; per això el seu Evangeli és el que fa quatre en la cronologia bíblica.
‘Dos i la terça’
El nostre savi col·laborador, Rafel Perelló, ens conta que el clivell social existent entre pagesia i senyors propietaris de possessions era abismal. Basta recordar que a la segona República (1931-1936) es va prohibir que els missatges pernoctassin als estables. Per saber més d’aquest envitricollat anàrem a canar món per parlar amb pagesos que no tenen tels a la llengua en recordar alguns esquiterells senyors que conegueren. Ens digueren: “No calaven sa biga”, eufemisme de: “No vinclaven l’esquena”. “Tots els senyors tenien xixisbea” (amistançada). “Si es fill hereu se casava amb un al·lota pobra, es pares el feien bord” (el desheretaven). “Els estòlits (deformació d’hectolitres) d’ametlles eren a mitges però amb ses garroves fèiem dos i la terça” (dues parts per al senyor i una per a l’amo). “Els senyors varen vendre ses finques perquè se varen estirar més que es llençol i mostraren es peus”, etc. En una paraula, podríem escriure un llibre ben gruixat de llom de tot aquest andarivell i encara faríem curt.
Molts d’anys!
Fa quinze anys que, diumenge rere diumenge, hem abocat el nostre saber i estima en aquest Costumari. Vos assegur que és un goig poder obrir una finestra des de Mallorca al món; i el Diario de Mallorca ha estat sensible en aquesta proposta. Seguirem amb propostes venturoses mentre ens quedi un ble d’il·lusió i mentre els lectors del Diari segueixin llegint-les i considerant-les d’interès. Moltes gràcies i molts d’anys!
