Avui és la Mare de Déu de Loreto
És la patrona de Lloret de Vistalegre. Aquesta advocació mariana es va originar al s. XIII: ens conta que la Santa Casa on va néixer la Verge Maria, on va rebre l’Anunciació de l’Encarnació i on va viure Jesús i sant Josep, fou traslladada l’any 1291 des de Natzaret a Tarseto (Croàcia) per tal de protegir-la dels perills perquè Palestina havia estat envaïda. La llegenda diu que els àngels dugueren la Casa creuant la mar Mediterrània i el mar Adriàtic fins a Dalmàcia. Tres anys més tard (1294) la Casa fou novament traslladada a Itàlia, en un bosc de llorers; d’aquí el nom de Loreto (del llatí Lauretum, lloc on hi ha llorers). Per tot això és la patrona d’Aviació.
I també Santa Eulàlia
Era filla d’una noble família de Mèrida. Desitjosa de trobar la glòria del martiri, quan tenia dotze anys es va presentar a un jutge romà i li va manifestar la seva fe cristiana. El cruel jutge la va fer assotar fins a convertir-li el cos en una llaga sagnant. Però com que la santa continuava proclamant el seu cristianisme, la va escaldar en oli bullent, li va marcar amb ferros roents els costats i el ventre, li va esquinçar les carns amb urpes de ferro i, finalment, la va llançar a la foguera. Conten que quan va morir, Nostre Senyor va voler proclamar immediatament la seva santedat i va caure una gran nevada damunt el lloc on havia expirat. A la parròquia de Santa Eulàlia, el 12 de setembre de 1276 el rei Jaume II -fill de Jaume I- hi fou coronat rei de Mallorca, a més de jurar-hi els privilegis i franquícies del Regne de Mallorca.
Avui, la luna vella
El mes de desembre és tengut per un mes de repòs, “dormidor”; i es creu que la terra està dormida i no desperta fins al febrer, per això no s’hi fan gaires feines. Abans la gent feia la xerrada al voltant del foc -dins la xemeneia que els embolcallava-, passaven el rosari i contaven rondalles, ja que la vetllada era llarga, i la claror del dia havia minvat. Temps de fer matances -“Ditxós el mes que entra amb llardons (matança del porc) i surt amb torrons”-, de tastar el porquim i beure un bon vi de la terra, i de tranquil·litat per al món pagès i per als pescadors -“El bon mariner navega amb calor, que amb fred, no”-. Aquest període també afavoreix la retrospecció i la interiorització. En general, és bon temps per sembrar qualsevol tipus d’arbre. Es diu que no hi ha lluna com la prima de Nadal per tallar pi, reempeltar ametllers vells i empeltar-ne de joves.
Santa Llúcia (13)
Patrona dels oficis que “gasten” la vista, sobretot de l’art de l’agulla i dels estudiants. No se sap d’on era (Siracusa, Bolonya, Alexandria?). Es representa amb els ulls posats en un plat que sosté amb les mans, com si se’ls hagués arrencat per mantenir la virginitat enfront d’un home que la pretenia; aquesta representació, però, pot ser deguda al fet de confondre aquesta santa amb una monja dominica del segle XIV, també anomenada Llúcia, que per desenganyar un insistent enamorat, es va arrencar els ulls. “Santa Llúcia ens conservi la vista!” “Per santa Llúcia creix el dia un pas de puça”; “Per santa Llúcia, minva la nit i creix el dia”; “De santa Llúcia a Nadal, tretze dies per igual”.
Beneir pedres i cartutxos
El nostre amic Rafel Perelló ens conta aqueixa feta que fa posar els pèls de punta. No resten ni els escolims d’un delobí d’inversemblants pràctiques que varen fer flamada al segle XX, com per exemple beneir pedres i cartutxos. Sí, ho heu llegit bé. No desvariejam ni hem perdut el corbam. Si compareixia sovint una bubota o “un desflassat”, s’havia d’apedregar la bubota amb una pedra esquitxada d’aigua beneïda, que per mor d’estar beneïda adquiria la virtut d’impactar sempre sobre l’objectiu. Ens contaren que dues gavines acudien a l’era de Son Garriga i descarabutaven la serra (munt de cereal batut).
Després de palmejar la situació, una persona “sabuda” va afirmar que les gavines en realitat eren bruixes, cosa que va causar gran desfici. En tornar les aus, mataren una gavina en disparar una escopeta que portava un cartutx beneït, tot cridant a la gavina que restava viva: “Demà heu de venir a cobrar sal!” Aquesta, volant, s’endugué la gavina morta. El sendemà es va presentar a l’era una dona desconeguda que va dir: “Ahir varen matar sa meva filla”.
Recomanacions
Dijous (14), a les 19 hores, a Sant Francesc de Palma, presentació dels llibres Romanç d’Evast e Blanquerna i el Llibre de meravelles, amb Joan Santanach i Sebastià Alzamora, que ha fet l’adaptació al català actual del Llibre d’amic i amat. Hi intervindran els glosadors de Mallorca: Xurí, Maribel, Campaner, Rierol, Sollerica i Alícia Olivares amb la guitarra.
Avui és el Dia dels Drets Humans. Dilluns (11) és el Dia Internacional de la Muntanya. Dijous (14) és sant Joan de la Creu, patró dels poetes.
