Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

La lluna d´octubre en cobreix set, i si plou, nou

Temps de pluges i de sembra.

Reclamar la pluja

La sembra, com la majoria de les feines agrícoles, està supeditada a les alteracions atmosfèriques. No es pot sembrar sense saó i, per tant, s´ha de fer després de ploure. Per tal de reclamar la pluja quan no venia a temps, el pagès s´havia lliurat a diverses pràctiques. Unes vegades acudia al cel amb fervoroses oracions mentre que d´altres apel·lava a procediments que constituïen romanalles d´antigues fórmules màgiques invocatòries de la pluja; altres vegades amb processons amb les imatges venerades com afavoridores d´aquest fenomen. Una altra de les fórmules més utilitzades havia estat la de llançar aigua enlaire en la creença que aquesta pràctica atreia la pluja. També s´havien cremat joncs o vimets, amb el convenciment que la fumera es convertia en nuvolada, que després descarregava. A les processos que s´organitzaven a un sant o a una Mare de Déu perquè dugués la pluja, els participants solien anar descalços, descoberts de cap i sense més roba al damunt que un sac groller; les dones duien la cabellera estesa i, antigament, els pits al descobert. En la nostra literatura religiosa popular hi ha nombrosos goigs, dedicats sobretot a la Mare de Déu sota diverses advocacions que es cantaven especialment per demanar la pluja.

Lluna nova (19-26 octubre)

Si ha plogut dia 19 plourà els quaranta dies següents (recordança del diluvi universal); però això era quan els senyals del temps eren de fiar. Ja vàrem dir que la lluna d´octubre té el domini de les set llunes següents. Si surt envoltada de niguls blanquinosos i prims, la sembra serà profitosa i les collites bones; si està entelada, és senyal de raons i baralles entre els homes; si surt lleganyosa i molt embullada, s´interpreta com que les collites seran dolentes, es mor el bestiar i ens pervé un any de fam i pesta. La lluna d´octubre és la millor per tallar fusta perquè no es corqui. Es creu que la lluna d´octubre és la més brillant de tot l´any, per l´estil de la de gener, i que té el domini damunt les set llunes següents, és a dir, que durant les set que segueixen hi haurà les mateixes característiques climàtiques que hi hagi en el seu curs. La gent solia jurar per la lluna d´octubre -o la de gener-. Si no es complia el jurament, la lluna castigava la persona que l´havia posada en fals testimoni i se l´enduia i l´exposava a la vergonya de tothom. Per això molta gent creia veure en el relleu de la lluna la figura d´un home amb l´objecte o circumstància motiu del seu perjuri. Es creia que mirar la lluna feia tornar leprós -excepte durant el mes d´octubre-; i molts de pastors sempre duien una gorra quan sortien al vespre ja que la lluna els podia entrar dins el cap i tornar llunàtics. Al llarg d´aquest mes, les bruixes tenen molta més força i presència.

Sant Simó i sant Judes Tadeu (28)

Diu la tradició que sant Simó era molt gras i que exercia l´ofici de drapaire. Per això l´havien escollit per patró els massa grassos i els que arreplegaven draps vells. També conten que el seu martiri va consistir a serrar-lo de viu en viu i que per això el tenen per patró els serradors. Sant Judes, pel fet de ser confós amb el deixeble traïdor -Judes Iscariot-, és el sant més oblidat del cel. No coneixem cap cristià que hagi posat al seu fill per nom Judes. Per aquesta raó es creu que el sant agraeix i recompensa els que el recorden. "Per sant Simó i sant Judes, barques ajagudes". "Per sant Simó, mor la mosca i el moscó".

Sa passejada dels albercocs

Rafel Perelló ens conta aquesta tradició nostrada. Una teringa de carros mesells de queviures s'emproava cap a certa platja. Eren famílies pageses que en acabar les messes estiuenques feien estada a vorera de mar alguns dies. En banyar-se, homes i dones ocupaven els espais respectius, denominats "banyera de les dones" i "banyera dels homes", tot portant les dones llargues camises que ocultaven el seu físic. En tombar el sol, els homes anaven a caçar. En tornar, ja foscando, les dones havien apromptat el sopar. En ocasions colgaven la lluna (anaven a dormir tard) delectant cos i ànima en folgar un ball ben vitenc de punt mentre els més menuts dormien acaronats pel saluet de la mar. A Sant Joan, l'amo del sequer d'albercocs llogava un camió on s'hi agombolaven els jornalers per anar a banyar-se al Port de Pollença, diada dita "sa passejada dels albercocs". Era un temps en què no existia la curolla de torrar-se al sol, ans al contrari, la blancor de pell diferenciava les classes benestants, blancor senyorívola qualificada a la pagesia com a "color d'ombra".

Recomanacions

Dimarts (24) és el dia de les Nacions Unides; també és el Dia Mundial del Desenvolupament. Divendres (27) és el Dia Mundial del Patrimoni. Dissabte (28) és el Dia Mundial de l´Animació.

.Avui fan fira a Consell i Santanyí; a Felanitx la Fira del Pebre Bord; a Inca la Primera Fira; i a Petra la Mostra d´Art i Empresa.

Compartir el artículo

stats