Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Si per Santa Creu fa bon vent, collites d´olives l´any vinent

Cabrit i Bassa foren cremats per mantenir el seu jurament.

Avui és sant Nicolau de Tolentí

També conegut com a Patró de les Santes Ànimes. Fou un religiós agustinià i místic, nascut a Itàlia (segle XIII) i venerat com a sant. Va tenir visions de les ànimes del Purgatori i tenia una gran devoció pels que feia poc que havien mort; era reconegut com exorcista. Se li reconeixen diferents miracles (més de 300) entremesclats amb el llegendari: era vegetarià i un dia li varen servir una au rostida, ell va fer el senyat de la creu i l´au va reviure i marxà volant; també va aparèixer al mig d´una tempesta a uns mariners el vaixell dels quals estava a punt de naufragar i els va salvar. A l´església de Nostra Senyora del Socors, de Palma, paga la pega visitar la capella de sant Nicolau de Tolentí, dissenyada per l´escultor Francisco Herrera i considerada una de les mostres més expressives del barroc a Mallorca. És el patró de Cas Concos.

La Mare de Déu de Lluc (12)

És la patrona de Mallorca, i considerada també de les Illes Balears. És una de les verges morenetes del catolicisme i fou coronada Verge de Lluc el 10 d´agost de 1883 pel bisbe Mateu Jaume. A pesar de tot, originàriament devia ser policromada i amb el pas del segles va agafar aquest color; per això és coneguda com la "moreneta de Lluc"; a la corona hi diu: "Nigra sum sed formosa" ("Som negra, però formosa"). Tanmateix, segons inventaris del segle XV, llavors ja tenia aquest color. El bisbe mallorquí Pere J. Campins en fou un gran devot i, per això, davant l´església del monestir, trobam l´estàtua del bisbe agenollat mirant cap a l´entrada i amb les mans en oració. Una estrofa de l´oració del centenari, diu: "Mare de Déu, que en la imatge de Lluc,/ fóreu coronada com a Reina i Mare de Mallorca,/ seguiu demanant l´Esperit per a la nostra Església/ i mostrant el vostre Fill amb l'Evangeli obert".

Goigs a ´sant Cabrit i sant Bassa´

Mallorca era una terra que no encobeïa cap sant; recordem que sant Alonso Rodríguez (Segovia 1532-Palma1617), no fou canonitzat fins l´any 1888 pel papa Lleó XIII; llavors santa Catalina Tomàs (Valldemossa, 1531-Palma, 1574), no fou canonitzada fins al 1930 pel papa Pius XI; i sant Juníper Serra, canonitzat el 2015. La canonització representava una allau de peregrinacions cap al lloc concret, i això volia dir també, a més de la importància social i de prestigi, conseqüències econòmiques importants. És per aquest motiu, davant la manca de beneficis eclesiàstics en aquest sentit, que va sorgir la idea de considerar Guillem Cabrit i Guillem Bassa com els primers màrtirs de la nova era cristiana sobrevinguda amb la Conquesta de 1229. Ara, la Col·lecció Coses Nostres que dirigeix Josep Grimalt, acaba de publicar els "Goigs a lloança dels herois del Castell d´Alaró sant Guillem Cabrit i sant Guillem Bassa, amb lletra de Rafel Bordoy, música del pare Francesc Batle i il·lustrats per Andreu Ponç. És per això que la primera estrofa diu: "Sense patent vertadera/ de la vostra santedat,/ màrtirs de la integritat/ Mallorca vos considera"; i també: "Cap papa us canonitzà/ però Mallorca sencera,/ per vostra lleialtat vera,/ com a sants vos venerà".

El mal bocí i la mà esquerra

Rafel Perelló ens conta aquesta superstició: associam la part esquerra o sinistra a aspectes negatius, basta recordar l´expressió "avui m´he aixecat amb el peu esquerre". Però a la cultura popular, la part esquerra, també tenia un caire beneficiós o protector. Els pares advertien als fills que en anar a casa externa, si algú els oferia menjar havien d´agafar aquell aliment amb la mà esquerra en previsió de neutralitzar els efectes d´un possible "mal bocí" o aliment enverinat. Per contrarestar hipotètiques accions de bruixeria hem de sembrar ruda davant la casa, ruda que ha de ser prèviament recol·lectada amb la mà esquerra. Si agafam una serp amb la mà esquerra no s´enrevoltillarà.

Per anar a caçar eriçons era convenient, en sortir de la casa, voltar cap a l´esquerra per propiciar aquest tipus de caça nocturna. Posar-se el calcetí del peu esquerre en primer lloc evita el mal de queixal, com també dur una castanya a la butxaca esquerra. I tot això que esmentam no és fruit de cabòries, sinó de testimonis orals que hem escoltat amb les orelles ben parades per tal de no perdre calada.

Recomanacions

Avui, a Cas Concos (21 h), presentarem el recull de gloses de Pedro Obrador, Pere Peregran, núm. 180 de la Col·lecció Coses Nostres que dirigeix Josep Grimalt i Vidal; a continuació hi haurà un combat de picat entre els glosadors Maribel Servera, Miquel Estelrich, Julià Dalmau, Miquel Servera i Mateu Xurí, amb la temàtica sobre els fusters de Cas Concos.

Dijous (14) és l´Exaltació de la Santa Creu.

Compartir el artículo

stats