Avui és sant Gregori el Gran, papa (3)
I doctor de l´Església. Fou prefecte de Roma i es retirà en un dels set monestirs fundat per ell, i un cop ordenat diaca, fou legat papal a Constantinoble. Contemplatiu per naturalesa, es mostrà expert en els afers teològics i polítics al llarg dels tretze anys i mig de pontificat. Envià els primers missioners a Anglaterra i es mostrà apropat als més necessitats. Sorprèn la serenitat i profunditat dels seus escrits, enmig d´una època tan agitada i amb un temperament tan malaltís com el seu. Morí l´any 604.
El mes de la verema
A mitjan mes, a l´entorn de la Santa Creu de Setembre (14), anomenada també "Santa Creu de les veremes" per diferenciar-la de la Creu de Maig i Sant Miquel (29), comença -bé, ja fa setmanes que ja ha començat!- una de les activitats més importants de la mediterrània. La verema ha conservat fins avui aspectes d´un costumari ancestral format per ritus mil·lenaris comuns en els diversos pobles.
Convé tallar i trepitjar en lluna creixent, ja que els raïms donen més vi. "Agost i veremar, cada dia no es fa" (les coses extraordinàries no s´han de prodigar); "Verema en temps eixut, i colliràs vi pur"; "A sant Mateu, verema arreu".
Santa Regina (7)
És festa a Fornalutx. Santa Regina era filla d´una família noble de la Borgonya. En morir la seva mare, la va educar una institutriu cristiana, que la va iniciar en aquesta relació. Totd´una es mostrà creient i virtuosa. Un cònsol romà se´n va enamorar, però santa Regina el va refusar, adduint el seu cristianisme. El cònsol, per despit, la va fer martiritzar cruelment, per acabar tallant-li el cap.
Es creu que cada any, el dia d´avui, al punt de les dotze del migdia, Nostre Senyor fa sonar la trompeta del judici final per tal de provar-la i que estigui a punt per quan arribi el dia. Els qui tenen bona oïda, si hi posen atenció, la senten, encara que molt llunyana. També es creu que tal dia com avui va néixer Judes: per això es diu que tot allò que es comenci o es faci avui serà desventurat i no arribarà a bon terme.
La Nativitat de la Mare de Déu (8)
?O la Mare de Déu dels Missatges, perquè aquest dia començaven i acabaven els arrendaments de moltes possessions. L´Església celebra el naixement de la Mare de Déu, nou mesos després de la solemnitat de la Immaculada Concepció, celebrada el 8 de desembre; però també es commemora el dia de les "marededéus trobades", ja que, segons la tradició, una gran part de les marededéus que hi ha a les ermites i santuaris de la més diversa advocació mariana han estat trobades en circumstàncies molt semblants. És curiosa una tradició que prové d´un apòcrif "protoevangeli de Jaume", que explica la concepció i el naixement sobrenaturals de Maria, filla de sant Joaquim i santa Anna, vells i estèrils, senyal de predestinació. Fan festa a Banyalbufar, Costitx, Fornalutx, Lloseta, Maó, Maria de la Salut, Galilea, Puigpunyent, Sant Llorenç des Cardassar i Sant Lluís. Tal dia com avui floreix el romaní. "A vint-i-u, sant Mateu,/ a vint-i-nou, Miquel sia,/ a vuit de setembre féu/ es naixement de Maria". Aquesta festa, com la de l´Assumpció, té el seu origen a Jerusalem: començà al s. V com la festa de la basilica Sanctae Mariae ubi nata est.
"Ses pobres nores"
Rafel Perelló s´ha endinsat també en el cau immens de la llengua, i ens conta aquesta singularitat. Un dels caires més encisadors de la llengua és la personificació d'elements de la natura, d'animals i d'altres mitjançant l'ús dels articles personals "en" i "na", i dels articles "sa", "ses", "es", "els", "ets", etc. D'exemples n'hi ha un safraster: En Vermell (el sol); es Set frares (constel·lació de l'Orsa Major); en Banya Voltada (nom de bou); en Virat (nom de ca); na Moreu (nom de mula). Un bon agre el trobam en les denominacions populars dels niguls, que n'hi ha a balquena: Sa Mala dona, ses Filadores, es Fadrins de Santanyí, en Paratjal, ets Al·lots d´en Ceaco, en Pieres, en Figa Seca, etc. En ocasions la personificació es creava emprant directament un nom de persona, com per exemple en Pere Joan (els doblers); en Joan Bufera (el vent) o "Fer Joanets" (fer moixonies), etc. També volem aprofitar per recordar un curiós mot que hem sentit dir únicament a persones d'avançada edat de Son Servera: "Ses pobres nores", o forma col·loquial de denominar els plecs del budell cular del porc.
La lluna de setembre
Setembre és un mes lunar, és a dir, un més en el qual la lluna compta, o comptava i molt, en les tasques de l´home del camp i de la mar. Ara és el moment final d´un cicle agrícola i l´inici d´un altre, la idea rítmica i ininterrompuda de mort i naixement que suggereix la naturalesa està estretament relacionada amb el ritme lunar. Es creia que fer les coses conforme la lluna de setembre comportava més profit.
