Demà és sant Agustí (28)
Era originari de Sagaste (Numídia, 354-430). La gran fe de la seva mare, santa Mònica -avui (27)-, li va fer abandonar la vida llicenciosa que duia de jove. Home de gran intel·ligència, va convertir-se en un dels més grans pensadors i defensors de la fe cristiana. Es considera que sant Agustí actua de pont entre l’edat antiga i la medieval en filosofia. L’Orde de Sant Agustí és un orde mendicat fundat pel papa Innocenci IV l’any 1244 per tal d’unificar diverses comunitats de monjos que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí. La presència dels Pares Agustins a les Balears es remunta al s. XIII, després de la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I. La primera fundació agustiniana fou a Formentera (1258), i l’any 1480 s’establiren a Palma i Ciutadella. L’any 1544 es fundà el convent on estan ubicats actualment, al carrer Socors; l’any 1603 fundaren el de Felanitx (avui surten els Cavallets des del Convent), i una barriada de Palma també du el seu nom. És el patró dels professors universitaris, teòlegs, blanquers i cervesers -ara que s’han posat tant de moda a Mallorca!-. Avui és festa grossa a Felanitx, Cas Concos i s’Arracó.
Sant Joan Degollat (29)
L’església celebra el martiri, la degollació, de sant Joan Baptista. I com que li varen tallar el cap, es creu que els vegetals que són tallats avui no tornen a brotar. És, idò, el pitjor dia de l’any per podar els arbres -no se’n tocava cap!-. En canvi, és el millor dia per arrancar les herbes dolentes, ja que no tornen a créixer. Es creia que si aquestes herbes eren arrabassades per una dona era més segur que no tornarien a créixer. També la gent, avui, no anava al barber, ni a la perruqueria i, en canvi, aprofitava per anar al callista i treure’s els ulls de poll i les durícies; per això també es coneix el sant d’avui com “sant Joan dels ulls de poll”. Al poble de Sant Joan, al final de la missa solemne, es canta l’himne compost per Josep Rosselló Ordines l’any 1913: “Al bell mig de l’illa aimada/ on la calma i ditxa estan,/ seus, oh terra consagrada,/ oh vila de Sant Joan!” També és festa a Estellencs.
Sant Ramon Nonat (31)
Du aquest adjectiu perquè segons la tradició la seva mare va morir quan ell havia de néixer. Vint-i-quatre hores després de la mort, el vescomte de Cardona, va obrir el ventre de la mare amb l’espasa i va treure l’infant. Sant Ramon era l’advocat dels parts i patró de les llevadores. També se l’invocava en casos de febre desesperada. En un altre ordre de coses, era tengut com a protector contra els falsos testimonis i la calúmnia. Igualment se’l reclamava perquè protegís el bestiar de llana contra pestes i plagues.
Dona embarassada i tabú
Era Dona embarassada i tabú Rafel Perelló, que ha trescat per davall les pedres centenàries del costumari enconat dins el nostre poble, ens conta aquestes creences. Certs tabús relatius a la dona embarassada, que abans anaven a l'uf, eren un clar exemple de l'anomenada màgia contagiosa. Parlant en plata, algunes accions de la dona prenyada, aparentment innòcues, en realitat podien afectar negativament l'estat físic o inclús emocional del fetus, sense cap explicació científica. Així, una dona embarassada no podia emblanquinar, l'infant restaria amb els ulls girats. No podia moldre figues, s'ofegarien les vies respiratòries del futur nadó. No podia mirar una persona morta, el nin o nina podria morir. No podia mirar una persona lletja, l'infant seria lleig. Si una embarassada no s'espassava un caprici sobrevingut, l'infant tendria de per vida al seu cos una marca en forma del caprici no satisfet. No es podien fotografiar, no podien debanar cabdell, no podien fer envoltar un paraigua, etc. D'entre totes aquestes prohibicions, ens sobta molt aquella que recomanava a l'embarassada no ésser padrina de fonts per la sorprenent raó que l'infant que havia de néixer es posaria gelós.
Comença el setembre
És, per excel·lència, el mes de la fruita. Les figues més precioses, el raïm més dolç, les pomes i els melicotons, codonys i nous, síndries i melons. Amb el descens cada vegada més ràpid del sol, s’escurcen els dies i les nits s’allarguen i som a les portes de les vetllades de la tardor. Les filoses començaven la seva tasca de parca (“Per sant Gil -dia 1- la filadora comença el fil”), les quals tenien sant Gil per advocat. Es cullen les garrofes i s’acaben de collir les ametlles. Al camp, convé llaurar i preparar el guaret; abans es treien els fems i es deixaven a caramulls pel sementer, per espargir-los més endavant; Gabriel Janer Manila, la setmana passada, ens obsequià amb un escrit al Diari de Mallorca sobre les olors -i pudors- del nostre camp! Lloret de Vistalegre celebra la Festa del Sequer, el primer dissabte del mes de setembre -dia 2-.
