Primer diumenge d´agost
En la primera distribució de l´any en deu mesos era nomenat Sextilis, en passar a dotze tenia el mateix nom tot i que era el vuitè. Li donaren el nom d´Augustus ja que en aquest mes l´emperador August havia obtingut les majors victòries. Avui se celebra la festa de la Transfiguració del Senyor. Per a la fe cristiana, la transfiguració és un episodi de la vida de Crist. Hauria estat un canvi d´aparença corpòria de Jesús durant la seva vida sobre la Terra, una "metamorfosi" (en grec, "transfiguració") que revelà la seva naturalesa divina. Jesús, tornat sobre una muntanya amb els seus deixebles Pere, Jaume i Joan, es troba metamorfosat: l'aspecte de la seva cara canvia i la seva roba es fa d'una blancor clamorosa. Aquesta descripció recorda la que és feta, en els textos apocalíptics, dels àngels enviats del Senyor. Recorda la transcendència del Crist.
Sant Salvador, festes d´Artà
Sant Salvador és, sens dubte, el lloc més emblemàtic d´Artà. Es tracta d'un conjunt arquitectònic emmurallat que inclou, a l´interior un santuari i les dependències del donat. Sembla que els orígens d´aquesta fortalesa es remunten a l´època preislàmica, coneguda amb el nom de l´Almudaina (que significa alcàsser, fortalesa), tenia una finalitat defensiva, de refugi per als habitants del primitiu nucli de població. La devoció a Sant Salvador es remunta a l´època de la conquesta catalana (segle XIII). Al segle XV es traslladà al santuari, des de l´església de Bellpuig, la imatge de la verge. D´ençà la devoció dels artanencs a Sant Salvador restà unida a la mare de Déu.
Sant Domingo (8)
Els seus atributs són un ca amb una torxa a la boca, un globus terraqüi, un lliri, un llibre, un ocell. També amb un nin mort als peus o amb un dimoni. Era descendent de la noble família lleonesa dels Guzmán, especialistes a reconquerit terres andaluses i obtenir un gran patrimoni. Domingo, no. Quan era sacerdot a Osma va haver de pujar en missió especial a Dinamarca i, passant per Occitània, va quedar sorprès de l´heretgia càtara, que pretenia una església sense poder i sense béns, i tot s´havia de repartir (ell, que venia d´una família de terratinents!). La mà militar la posà Simó de Montfort -aquell que matava tothom, nins, dones, vells... tot dient que "Déu ja destriarà els culpables dels innocents"-. Són les festes patronals de Lloret de Vistalegre.
L´aigua de Sant Domingo
Avui els frares dominics tenien per costum beneir l´aigua del pou que solia haver-hi al claustre del convent, a la qual, a partir d´aquest moment, s´atribuïen virtuts guaridores. A vegades, per beneir-lo, hi tiraven fulles d´uns tarongers que, segons deien, havia plantat el sant. La gent feia cua per anar a cercar aigua beneïda. Sant Domènech va salvar de la mort un nin que havia estat injustament condemnat a la forca, tot fent que un gall retornàs a la vida quan era a punt de ser empassat pel jutge.
Sant Llorenç (10
Són les festes d´Escorca, Selva (s´entregaran els premis Joan Lladó 2017) i Sant Llorenç des Cardassar. Fou un dels set diaques de Roma, ciutat on fou martiritzat en una graella l´any 258. Venerat com a sant per totes les confessions cristianes. És considerat un dels primers arxivers i tresorers de l´Església i és el patró dels bibliotecaris. És patró de la ciutat d´Osca, on es creu que van néixer i a Roma on va morir. És també el patró dels bibliotecaris, cuiners i miners. El dia 10 d´agost el reliquiari que conté el seu cap cremat és exposat al Vaticà per ser venerat. Avui, diuen, és el dia més calorós de l´any, tot recordant la llegenda de la graellada que feren els botxins amb sant Llorenç. Se´l tenia com a advocat del foc i l´adoptaren per patró tots aquells oficis que utilitzaven el foc com a element principal: terrissers, vidriers, fonedors, forneres, cuiners.
Dejuni de Sant llorenç
El nostre savi col·laborador, Rafel Perelló ens conta sobre el "dejuni de sant Llorenç". Era un ritual practicat per infants menors de set anys. Consistia a beure aigua de set pous i menjar únicament fruita durant el dia de sant Llorenç. El procediment més habitual per pujar i beure l´aigua dels set pous era enrengar una cordellina fermada a una fulla de figuera de moro acopada, ja que l´aigua no podia ésser extreta amb cap utensili "que hagués tocat foc", és a dir, amb cap recipient de metall ni de vidre ni de test, ja que el test també havia "tocat foc" del forn de gerreria. En acabar el dejuni, que segons diferents informadors s´havia de dur a terme tres o cinc anys seguits, la persona adquiria la facultat de guarir als altres el mal produït per les cremades tot aplicant la seva saliva bona mentre deia certa oració. A més adquiria el poder d'immobilitzar una serp encerclant-la amb la saliva. Alguns també gaudien de saliva bona o curativa pel simple fet d´haver nascut el dia de sant Llorenç, si bé això ja era considerat gran obsequi de la divinitat. També diuen que la lletrada d´una figuera sembrada el dia de sant Llorenç pot anul·lar el dolor causat per una cremada.
