Avui és la Mare de Déu del Carme
Avui és la Mare de Déu del Carme
Fan festa a es Capdellà, Port d´Andratx, Portocolom, Cala Rajada, Porto Cristo. La Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. Existeixen avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el món, masculines i femenines, les quins giren entorn d'aquesta figura mariana. És considerada patrona de Xile i el seu exèrcit. A Espanya és patrona de la mar, dels pescadors i de l'Armada Espanyola. A Colòmbia és considera patrona dels transportadors. Aquesta advocació dóna nom a totes aquelles persones que es diuen Carme o Carmel, celebrant la seva onomàstica el dia de la festa d'aquesta Verge: 16 de juliol. La Mare de Déu del Carme és la patrona de moltes poblacions del litoral mediterrani. En les processons, mar endins, duen la imatge de la Mare de Déu del Carme, o "Stella Maris". Arribat a un punt de la processó, totes les barques fan sonar reiteradament les sirenes en homenatge a la verge.
Creences
La Mare de Déu del Carme baixa cada dissabte al Purgatori a deslliurar qui en vida portava l´hàbit o escapulari i li resava unes pregàries; per això es va fer tan popular aquesta indumentària o el tros de roba. Existeix "l´aigua del Carme", aiguardent d´herbes elaborat pels frares carmelitans segons una fórmula secreta que cura de mareigs i basques. Els mariners la varen adoptar com a patrona -en substitució de sant Elm-; creuen que els guarda de tempestes i dels perills de la mar, i del combat naval.
Entra la lluna vella (16)
Amb la calor els arbres aturen el seu creixement -es diu que "no tenen saba"-, tot al contrari del que fan els arbres de jardí. La lluna vella de juliol és apropiada per tallar pins i savines per fer bigues, taules, pals, forcalls, etc. Alguns arbres de jardí de clima tropical, com són tots els ficus, es retallen i es poden amb la calor; la raó és senzilla: com que són originaris de climes molt càlids en aquest temps són molt actius, creixen amb força i les ferides no degoten tanta saba i s´assequen molt aviat, tot al contrari del que passaria si aquestes operacions es fessin amb el fred. És la plena de les figues flors, i de les prunes i peres. En Montserrat Pons ja ens ha regalat un bon esplet de figues! Si no hi he anat, visitau Son Mut Nou, paga la pena! Si plou sol ser dolent per les vinyes, els ametlers i les figueres; però és bo per als ullastres i els arbres del bosc i garriga, per les figueres de moro, garrofers i tarongers, i també per les abelles. És bon temps per caçar perdius a la cameta. Durant aquest mes s´acaba la sega, i antany es veien pels camps els estols d´espigoladores que recollien els brins que havien quedat una vegada garbejat; els qui no tenien terreny per segar, anaven a espigolar: no es perdia res!
Santa Margalida (20)
Ja sabeu que avui la santa l´encén. Es tracta de santa Margalida d´Antioquia, que visqué al s. IV. Fou verge i màrtir i era protectora dels pagesos, de les dones embarassades, dels educadors i dels soldats; però també era invocada pels moribunds i contra les tempestes. Se la representa com una al·lota pastora; els seus atributs personals són: el dragó que li va aparèixer després de la tortura, quan van demanar a Déu que li deixàs veure el seu enemic, i la creu amb què el va fer fugir. Les notícies que en tenim procedeixen de llegendes de l´Edat Mitjana. El papa Gelasi (s. V) considerà apòcrifa la seva llegenda, però va reaparèixer en el s. IX en el Martirologi de Rabano Mauro i en la Llegenda Daurada.
La canícula
És el període de quatre a sis setmanes que va des de finals de juliol fins a finals d´agost, durant el qual sol fer molta calor. "La canícula, la monja la du i el frare se l´endu". Segons la llegenda avui apareix al cel un lleó fet d´estels que encalça el Sol per tal de devorar-lo. Aquest, per defensar-se, redobla l´ardència dels seus raigs. La canícula és un temps apropiat per fer pronòstics i profecies, dits "calents" per diferenciar-los dels que es fan pels Reis i la Conversió de Sant Pau. Els pastors deien que era el millor temps per tallar les canyes destinades a fer flabiols, perquè sonaven més dolçament i feien més bona música. És un temps de tenir les cases obertes per mor de la calor, i per tal d´evitar la visita dels lladres i malfactors, s´untava el llindar de la porta amb un ungüent fet amb fel de moix negre, greix de pollastre blanc i sang de mussol. També era un bon moment per descobrir tresors amagats i mines d´or i de plata a partir d´una sèrie de pràctiques rituals.
