Demà 10, és Sant Cristòfol
La tradició catòlica, el descriu com un gegant cananeu, que abans de la seua conversió al cristianisme ajudava els viatgers a travessar un perillós gual portant-los sobre els seus muscles; vivia sol al bosc de la vora i es deia Reprobus. Altres tradicions situen el lloc a Lícia. La llegenda afirma que en una ocasió, va ajudar un nin a creuar el riu; sorprès pel pes de l´infant, major a cada pas que feia, el nin, que era Jesús, li va dir que era perquè portava sobre la seua esquena els pecats de tot el món, i després d'això va batejar el gegant i li va encomanar la prèdica. Era creença que avui les aigües tenien virtut per mor que el sant les havia hagut de travessar duent gent d´un cantó a l´altre. El millor moment per banyar-se era les dotze del migdia, ja que es creia que era quan més virtut tenien. El nom de Cristòfol (del grec ???????????, Christóforos, ´portador de Crist´) li vendria d´aquest fet. La llegenda, considerada apòcrifa des d´antic, continua essent popular. És el protector dels viatgers, patró dels transportistes i advocat dels conductors d´automòbils. També ha estat advocat contra la fam, la pesta i la guerra, contra la pestilència, i els malfactors. Segons una rondalla de mossèn Alcover, sant Cristòfol va venir a Mallorca: "De s´Heretat, sant Cristòfol se tirà amb una passa an es Porrassar, darrera es corral de Can Mulet, quasi dins la vila d´Algaida, on deixà senyat es peu dalt una penya". És el patró de Binali, i festa major a s´Arenal, i a sa Calatrava
Sant Benet (11)
Fou proclamat patró d´Europa l´any 1964. Conten que la dida de sant Benet estava molt amoïnada perquè se li havia romput un garbell de terrissa que li havien deixat ; el sant va beneir els trossos, els quals es varen ajuntar de nou i el garbell va quedar sencer, com si mai no s´hagués espanyat. Per aquest miracle va ser pres com a patró pels garbellaires i sedassaires; però també el veneraven els pagesos, arquitectes, químics, enginyers, espeòlegs, etc. Va néixer a Núrsia (480-547, Itàlia), se´l representa amb l´hàbit negre benedictí, el llibre de la Regla, com a fundador d´una orde, el bàcul, un corb amb un pa en el bec, un calze i una serp alada. "Ora et labora" és el seu eslògan, i el monestir que va fundar era un recinte dedicat al treball i a l´oració, amb la més estricta disciplina. Aquesta va ser la primera d´una xarxa de comunitats benedictines que a l´Edat Mitjana, patrocinada pel papa Gregori, s´havia estès per Europa. Sant Benet, des del pontificat de Pius XII, ostenta el títol gairebé nobiliari de "Pare de l´Occident".
Sant Enric (13)
Era emperador de Bamberg, i va guardar perfecta castedat amb la seva dona Cunegunda i va induir sant Esteve, rei d´Hongria, a abraçar la religió catòlica. Sant Enric era advocat contra l´asma. Antigament els remeiers i curanders preparaven unpaper d´estrassa que es deien el "paper de sant Enric" i que tenia la virtut de fer passar l´ofec. La preparació consistia a xopar el paper en l´aigua de set fonts diferents, en la qual prèviament s´havien fet bullir set herbes remeieres també diferents. El malalt, quan sentia venir l´atac d´asma, cargolava un paperet de sant Enric, l´encenia, se´l posava davant la boca per aspirar el fum i li passava l´ofec.
Sant Bonaventura (15)
Va viure a Itàlia i França (1218-1274). Fou frare franciscà elegit ministre general de l´orde i en fou nomenat "segon fundador"; si li donà el sobrenom de "doctor seràfic". Era el protector dels teòlegs, dependents, peons, teixidors. Segons la tradició va morir de tifus i per això se li demanava que protegís d´aquest mal. També se l´invocava en favor dels infants, perquè els deslliuràs de malalties i els allunyàs de males companyies. Els parents de la gent de mar, sobretot les dones, li resaven perquè donàs una tornada feliç i ràpida als navegants.
Gallines i altres herbes
El nostre amic i col·laborador Rafel Perelló ens conta aquest costum tradicional. Moltíssimes cases de poble tenien un corral de gallines que convivien amb una munió de conills de rata que, prest o tard, omplirien el gavatx d´algú. A molts d´aquests domicilis hi acudien mercaders d´ous, dits pròpiament cocouer o cocouera, que sabien prou bé que per tenir un bon corral de gallines, la millor s´havia de matar per Nadal. Altres supersticions diuen que si volem gaudir de bona vista ens hem de passar un ou de gallina fet en divendres sant per davant dels ulls; o que quan una gallina cantava com un gall, cosa que espantava ferm, era sacrificada immediatament, ja que era signe inequívoc de la propera mort d´una persona coneguda. Si els pollets de gallina neixen en el moment del girant de la lluna, aviat moriran. Per no crear un greuge comparatiu entre galls i gallines, direm que deien que si un gall canta, s'atura de ploure; o que si un gall fa un ou, surt una serp; o que els galls no canten per setmana santa; o que si un gall canta passada la mitja nit, arribaran males noticies.
Recomanacions
Avui, segon diumenge, són les festes de sant Victorià a Campanet.
Dimecres (12) és sant Enric, patró dels asmàtics. Divendres (14) és sant Camil de Lelis, patró dels malalts i infermers.
Divendres (14) és la Fira Nocturna de Porto Cristo.
