Avui és el Corpus
El Corpus Christi (en llatí ´cos de Crist´) és una festa de l´església Catòlica destinada a venerar l´Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l´octava de Pentecosta, ara passada al diumenge. Era una de les grans festivitats, juntament amb els altres dos dijous: Dijous sant i l´Ascenció. Aquesta festa, d´origen medieval havia de servir a l´Església per a la veneració pública del sagrament de l´Eucaristia, exaltant la doctrina del cos de Crist, enfront dels que la negaven. Per això se li va atorgar un caràcter d´ostentació més propi de les festes paganes, que no d'una solemnitat cristiana. La festa pròpiament dita va arrelar ràpidament en els diferents estaments de la societat medieval i ha arribat fins als nostres dies malgrat haver perdut el caràcter religiós. A Palma es va celebrar per primera vegada l´any 1371. Les processons son l´antecedent de les actuals cercaviles de festes majors i patronals de pobles i ciutats. A Pollença surten les Àguiles i la dansa ritual de sant Joan Pelós, reminiscències d´antigues representacions. La lledània, un rosetó de flors en forma de creu, tanca la primavera per donar pas a l´estació del sol i la calor.
Comença l´estiu
I ja ho sabeu: "En l´estiu, tota cuca viu!" Dia 21 es produeix el solstici d´estiu, el dia més llarg de l´any, tanca l´estació de la primavera i obre la de l´estiu: "Per sant Joan i sant Pere, adéu a la primavera". A partir d´ara els dies s´aniran fent més curts i calorosos, el bon temps afavorirà el desenvolupament de la vida. Així com coneixem els motius que dugueren a assignar al solstici d´hivern el naixement de Jesús, no són clars els que dugueren a identificar el d´estiu amb sant Joan Baptista. Una pista la trobaríem en el nom de Joan, relacionat amb Janus, divinitat solar dels romans que obria la porta de l´hivern (ianuarius=gener) i també la de l´estiu; així el trobam a sant Joan Baptista (24 de juny) i sant Joan Evangelista (27 de desembre). En aquest solstici les celebracions se centren a la nit i al dia de sant Joan, encara que alguns ritus de foc i aigua s´estenen fins a sant Pere (29 de juny).
La nit màgica de Sant Joan
La nit de foc, la nit de les bruixes, de l´aigua i les plantes. Tot pren un caire màgic: hem convertit tocar l´aigua de set fonts a passar la nit devora la mar; les fogueres en espelmes al voltant d´un cercle; les herbes, a menjar durant tota la nit; les bruixes en balls i gresca; tot això fruit de la massificació i, moltes vegades, de celebrar un "no se sap ben bé què". Surten les danses de sant Joan Pelós (Felanitx, Pollença) i del Corb de sant Nofre (Sant Joan). Avui és el darrer -i millor- dia per fer empelts; també es creu que totes les herbes tenen virtuts excepcionals. Per això, ja els romans, sortien al bon punt de les dotze de la nit a recollir berbena, la qual duia ventures i riqueses. Es creu que d´aquest costum tan antic deriva el mot "berbena" amb què es designa la revetlla d´avui. Un altre costum molt estès i característics d´aquesta nit és l´encesa de fogueres i els focs d´artifici; el foc és l´element d´immolació per excel·lència, però també té la qualitat de regenerar i de convertir la forma caduca i vella en nova i jove. Aquest és el principal significat de les fogueres de sant Joan. Antigament, al camp, en molts llocs cremaven les restes de la collida de l´any anterior com a bon auguri per a la de l´any present.
Una festa mediterrània
Al Magrib, tant berbers com àrabs, també la celebren. Fan fogueres i hi cremen herbes aromàtiques, i la gent s´hi fumiga, i els infants, i el bestiar, les cases i els camps. En realitat, és la pervivència d´una festa solar anterior a l´islam, de calendari lunar; en la lluna plena més propera al solstici d´estiu, commemoren el naixement del profeta Mahoma, com la Cristiandat celebra el naixement del profeta Joan Baptista: "A la nit de sant Joan/ tot és festa i alegria:/ fan festa els cristians/ i els moros de moreria".
Cultura tribal mallorquina?
El nostre amic Rafel Perelló ens diu: "Malgrat que una senzilla parèmia sentencia allò de ´qui xerra, s'erra´, ens atrevirem a dir que algunes pràctiques de la pagesia mallorquina del segle passat semblaven pròpies de comunitats primitives. D'aquest cocòrum n'hem triat un ramellet d'exemples. Escoblejàrem na Joana ´de Can Devé´, de Manacor, de 101 anys, qui en paraules textuals recorda un costum gairebé tribal: ´Quan segàvem amb sa falç, els dies que feia molta calor apedragàvem es sol per veure si s´arraconaria més prest´. Per propiciar la pluja, el pagès separava el cap d'un llagost viu d´una certera bocinada, llagost que a continuació s'havia d'enterrar. N´hi havia que literalment tastaven terrossos per saber si aquell sementer ja estava en saba per poder sembrar-hi. Alguns pares donaven a menjar als seus fills un cor d´oronella en la convicció que l´infant tornaria molt viu de potències. Si hom no podia assistir a un lloc on es vetllava un mort perquè tenia feredat a les persones mortes, aquesta por es diluïa si botava per damunt d´un baül repetides vegades. Seria agosarat parlar de cultura tribal mallorquina?".
