Avui és diumenge de Rams
Avui l´Església commemora l´entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on fou victorejat i rebut amb palmes i branques de llorer i olivera; per això, es beneeixen abans de l´entrada a l´església. Es considera un mal averany que s´esquinci una branca del palmó abans de beneir-lo, ja que, segons la tradició, Judes, el deixeble traïdor, duia el palmó mig romput quan Jesús i els apòstols varen entrar a Jerusalem. És l´inici de la primavera en el calendari judeocristià; els romans, també, per la primavera, celebraven festes semblants: les Ambarvalia i les Adonies. El creixement de la vegetació i les estacions determinen les festes en la civilització ancestral agrària: els equinoccis de primavera (Pasqua) i tardor (algunes festes de la verema i al voltant de sant Mateu), i els solsticis d´hivern (Nadal) i estiu (sant Joan). Comença, també, la Setmana Santa.
Costumari
El ram beneït es col·loca darrera les portes o finestres, o bé a la façana de l´entrada: allunya els llamps i els mals esperits, i espanta les bruixes i els dimonis. Era costum, també, estrenar alguna peça de roba: "Pel Diumenge de Rams qui no estrena no té mans"; igual que per Nadal, es creu que estrenar una peça de roba perjudica molt el dimoni. Es creu que la festa de Rams pot recordar antigues cerimònies relacionades amb el culte als esperits de la vegetació, el qual havia estat molt arrelat i estès arreu d´Europa. En aquest cas, els rams simbolitzarien la fecunditat i la multiplicació de la floració. Es creu que la festa del Rams pot recordar antigues cerimònies relacionades amb el culte als esperits de la vegetació, el qual havia estat molt arrelat i estès arreu d´Europa. Els rams vendrien a simbolitzar la fecunditat i la multiplicació de la floració; el fet que també es repartissin llaminadures beneïdes entre parents i amics inclourien un sentit de joia per la proximitat de la fructificació i una referència a l´abundància i prosperitat; aquesta circumstància també es pot interpretar com la voluntat de participació col·lectiva en la cerimònia propiciatòria.
Les processons
Són una pregària col·lectiva. Durant tota la setmana se´n fan, però les que calen més fons són les del Dijous, Divendres i Dissabte Sant -anomenat, abans del Concili Vaticà II, Dissabte de Glòria-. El Dijous Sant és una de les festes més importants de l´any, es commemora l´últim sopar de Jesús amb els deixebles. Les processons del Divendres Sant són conegudes com del Sant Enterrament, on la imatge de Crist és present en les confraries. El Davallament de la Creu és un acte molt viscut i sentit a Pollença, Sant Joan, Artà, Sineu, Manacor, Felanitx, Inca, Catedral de Palma, entre molts altres llocs. El Dissabte Sant és un dia d´impàs entre la mort i enterrament de Jesús i la seva resurrecció, ha estat tradicionalment un dia on no hi ha cap acte de Setmana Santa i regna el silenci més absolut; fins i tot el so de les campanes és substituït pel so opac de les matraques.
Dites al voltant de la Creu i la Passió
"Això és una creu!"; "Darrere la creu hi ha el diable"; "Dur una bona creu"; "Fer passar creu i calvari!"; "No hi ha vida sense creu"; "Esser creuós"; "Ajudar a dur sa creu"; "Fer una besada de Judes" -traïcionar-; "Anar d´Herodes a Pilat" -anar d´un lloc a un altre sense aclarir res-; "Rentar-se les mans" -desentendre´s d´un afer, tal com va fer Ponç Pilat amb aquest acte simbòlic-; "Plorar com una Magdalena" -plorar amargament-; "Fer cara de Divendres Sant" -estar molt trist-; "Tenir un bon Cirineu" -tenir un bon ajudant-; "Fer Pasqua abans de Rams" -quedar-se embarassada abans de casar-se-.
El dia millor per a morir (14)
Es creu que el divendres de Passió, Jesús va obrar el miracle de ressuscitar Llàtzer i per tant tots els que moren aquest dia estan en gràcia de poder ressuscitar, per mica d´ajut que rebin. Per això la gent tenia aquest dia com el millor per a morir, ja que hi ha la possibilitat de poder tornar a la vida. Ara bé, si això no ha succeït abans del Divendres Sant, dia en què morí Jesús, ja no hi haurà res a fer. Per mor d´aquesta creença, la gent deia que qui es moria avui només es mig moria i que només es moria del tot a partir del Divendres Sant. També es creu que avui és el millor dia de l´any per a preparar remeis de fer retornar, bàlsams, cordials i altres pocions semblants.
Dissabte de Passió (15)
Hi ha el costum de tapar tots els sants de l´església amb un vel negre, i posar els penons de la Setmana Santa a les parets. També era costum cobrir les imatges casolanes que tenien damunt les calaixeres i dels capçals dels llits, especialment les del Sant Crist. Entre les diferents interpretacions que es donava al fet de tapar els sants, hi havia qui deia que era perquè no veiessin els mals cristians que encara no havien anat a confessar-se per Quaresma. El Salpas: el capellà amb la comitiva d´escolans, anava, aquest dia, de casa a casa per beneir-les en motiu de la resurrecció de crist, amb l´aigua de la Font Nova, renovada també a les piques de l´església.
