Va viure entre els s. III i IV. Patrona de Barcelona, juntament amb la Mare de Déu de la Mercè. El seu nom significa "la que xerra bé". És una de les santes i màrtirs més famoses -el seu martiri és un dels més llargs i cruels del martirologi, ja que en va patir 13, tants com anys tenia: fou assotada; després, amb garfis i arpions li varen obrir la carn; llavors fou posada damunt un braser encès; les nafres i ferides les hi varen fregar amb pedra tosca; llavors les hi varen ruixar amb oli bullent i amb plom fos; a continuació la posaren nua dins una bóta plena de vides, claus i pedres cantelludes i la tiraren per un pendent; com que no va morir, la posaren nua en un corral ple de puces afamades... fins que la varen clavar en una creu en forma d'X-. La gent de mar i tothom que havia d'embarcar-se la tenia per advocada; també els boters i els picapedrers, les bugaderes i les mestresses de casa. L'església de Santa Eulàlia de Palma, sota l'advocació d'Eulàlia de Barcelona, va ser una de les primeres esglésies de Mallorca després de la conquesta. Es va construir sobre una mesquita musulmana; és un temple cristià gòtic. L'any 1236 ja figurava al paborde de Tarragona com a parròquia. Té molta rellevància històrica dins el Regne de Mallorca, ja que hi fou coronat Jaume II (fill de Jaume I, sobirà de la Corona d'Aragó) el 12 de setembre de 1276, i hi jurà els privilegis i el Tractat de Franquesa del Regne de Mallorca.
És bon temps per sembrar guixes i patates -aquesta és bona lluna-, Aquest mes és el millor per tondre les bísties, i per sanar els porcs. Augmenta la posta de l'aviram i comencen a covar les lloques. Des de finals de gener i durant tot el febrer sol ser el temps de néixer mens i és l'hora de formatjar; al camp hi ha herba suficient per a les ovelles. És bon temps per arreglar els arbres fruiters: llevar-los els brancons secs o mals forjats, aquelles tanyades que xuclen la saba -esporgar- i que no donaran forma a l'arbre; això s'ha de fer amb prudència, amb criteri i amb gust, del contrari esguerrarem -o matarem- l'arbre. També s'acaba la poda de les vinyes i parrals, dels rosers i altres plantes de flor que facin la flor en els tanys nous -si no és així hem d'esperar que floreixin, en cas contrari no tendrem ni poms ni flors-. També es poden sembrar parres de sarment i parra americana, i tota casta d'arbres de fruita; també sembrarem apis, xirivies, enciams, raves, pèsols i espinacs; cebes, cols, escaroles, bròquils, bledes, maduixes i alls.
Nom derivat de "valent". Probablement morí devers el 270 a Roma. Moltes llegendes que envolten avui el sant varen ser probablement inventades durant l'Edat Mitjana, a França i a Anglaterra, quan dia 14 de febrer va començar a ser associat amb l'amor arran de la història de sant Valentí, executat un 14 de febrer per haver casat parelles en secret, després que aquest sagrament fos prohibit per l'emperador Claudi II. Una altra llegenda diu que és el patró dels enamorats perquè la seva festa coincideix amb el moment de l'any en què els aucells comencen a aparellar-se i la natura a desvetllar-se. Fou declarada per primera vegada l'any 498, pel papa Gelasi I, amb la intenció de contrarestar les lupercàlies paganes que se celebraven el 15 de febrer; es creia que en aquesta data les aus triaven parella, i la natura començava el seu ressorgir de l'hivern. En tot cas el patronatge sobre els enamorats no s'estableix fins al s. XVIII a Anglaterra. Sant Valentí era reclamat tant per fer ploure com perquè ho deixàs de fer quan plovia massa. També l'invocaven perquè ajudàs en els parts difícils. Les mares li demanaven que fes parlar els seus infants ben aviat. Les fadrines li resaven perquè els proporcionàs marit. Els estafadors, malpagadors i trampistes el tenien per patró. Una cristianització d'un fet de la natura que creien necessari reconduir.
És més tradicionals als països anglosaxons, i s'ha estès i conservat aquesta festa per mor dels grans magatzems comercials ("l'amor també és un negoci!"), els joiers i els pastissers. Tanmateix s'entreveu, en aquest costum galant que convida al festeig i l'aparellament, un origen magicoreligiós encaminat a provocar el renaixement de la natura, anunciat en aquesta època de l'any per la florida dels arbres i vegetals més primerencs: ametller, avellaner, les violetes. Ja caminam cap a la primavera, cap al ressorgiment de la natura que ja ens n'ofereix mostres.
Dilluns (13) és el Dia Mundial de la ràdio. Dimarts (14) és el Dia Europeu de la salut sexual.
-El llibret Plecs de Ca s'Artiller I, que recull les presentacions de les activitats d'aquest espai de cultura de Muro, amb la constància i tenacitat del glosador i mestre artesà Jordi Cloquell, Artiller; s'hi recull la presentació de Francesc Aguiló del llibre de Tomàs Martínez sobre Tià de sa Real, rondalles i anècdotes populars. Enhorabona!
-El núm. 69 dels Papers de sa Torre, de l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, dedicat a l'homenatge que es reté a l'escriptor Miquel À. Riera amb motiu de 20è aniversari de la seva mort; hi escriuen Pere Rosselló, Vicenç Llorca, Cèlia Nadal, Bernat Nadal, Jaume Santandreu, Antoni Riera, i el pròleg d'Elisabet Gayà. Enhorabona!
