Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Quan vénen els tres barbuts, vénen els freds caparruts

La setmana dels barbuts. Comença amb sant Maure (15), segueix amb sant Antoni (17) i acaba amb sant Sebastià (20). Un temps era la setmana més freda de l'any -"Entre sant Antoni i sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa"; "Per sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar"-. Són dies de foguerons, de torrades, de simbombades i cançons, de beure vi. Mallorca és tota una fogueró la vigília de sant Antoni: Alaró, Artà, Muro, Pollença, Son Servera, Manacor, Sant Llorenç, Alcúdia, sa Pobla, etc. Antigament també es feia molta gresca al voltant d'un pi que clavaven al mig d'un rotlle: bevien i cantaven, i s'acabava amb danses orgiàstiques; cosa d'això hi ha en els nostres foguerons.

Al voltant d'una foguera es beu i es canta, i es menja tot recordant atàvics costums del paganisme. Són, també, la representació simbòlica de la vella lluita del bé contra el mal, la mort, l'hivern... El foc té la capacitat de destruir, però també de regenerar, de transformar, i per això en les grans festes sempre hi ha aquest element; la crema en una foguera de tot allò que s'ha de deixar endarrere i el ritu que propicia la salut i la fecunditat dels animals, peça clau de la supervivència. És un dels quatre elements clàssics (amb l'aigua, la terra i l'aire). L'església va voler desterrar-lo de les celebracions, però no ho va aconseguir i li donà un significat nou; és un símbol de l'Esperit Sant.

Sant Antoni (17)

Es viu intensament la revetla i el dia de la festa, amb les beneïdes d'animals domèstics, que desfilen en processó. La vida del sant és prou documentada. Va viure al baix Egipte durant la segona meitat del s. III. En morir els seus pares, heretà una considerable fortuna, però decidí seguir els ensenyaments de l'evangeli i ho donà tot als pobres.

Es dedicà a una vida eremítica plena de dejunis, pregàries i mortificacions. Se'l representa com un home vell, de llarga barba blanca i rostre bonhomiós, amb un llibre a les mans, un bastó amb una campaneta i un porquet a la vora. La devoció al sant arriba amb la conquesta catalana de l'illa (1229) i l'establiment posterior de frares hospitalaris de Sant Antoni.

És tengut com el protector dels animals domèstics, sobretot els de peu rodó. Així i tot, la festa cristiana dedicada al sant ha estat el punt de confluència on s'han trobat diversos ritus i creences que tenen un origen pagà i que es corresponen amb la celebració del sosltici d'hivern i de les festes de Carnaval; les temptacions del dimoni, disfressat i transvestit, són pinzellades d'aquesta celebració.

Sant Sebastià (20)

Patró de Palma. Va néixer a Narbona i va viure entre els s. III i IV a França i a Itàlia. Fou tribú de la guàrdia pretoriana; es convertí al cristianisme i va sofrir el martiri. L'emperador Dioclecià, primer el féu sagetar, fermat nu en una columna; el deixaren moribund i el va socórrer la vídua Irene, que el curà. Ell es presentà de nou davant Dioclecià i llavors fou apallissat fins a la mort i el seu cos fou llançat a la claveguera Màxima. Fou recuperat per un cristià, avisat en somnis pel sant, que el va enterrar en les catacumbes. Era invocat contra la pesta, com sant Roc i sant Cristòbal.

Però també era el protector dels atletes, arquers, tapissers i policies urbans; patró pel gremi de cofrers i de matalassers, i dels qui treballaven en feines relacionades amb les armes, i dels agullers. A Mallorca, la devoció al sant es troba documentada des de 1440 i va lligada a les diverses epidèmies de pesta que sacsejaren l'illa al llarg d'aquells segles.

El veneren a Alaró, Búger, es Capdellà, Costitx, Deià, Inca, Pollença i Palma; fou confirmat com a patró d'aquesta ciutat pel papa Pius IX l'any 1868; però ja a l'any 1634 s'havia declarat oficialment sant Sebastià com a patró de Palma -en el s. XVI ja tenia sis altars a la Catedral- i se li atribueix la intercessió amb la desaparició de la pesta de l'any 1523.

Recomanacions

Dilluns (16) és sant Honorat, i també santa Priscil·la, matrona romana.

Dimarts (17) és sant Antoni i la Diada de Menorca. Dijous és el Dia Mundial de la Neu.

Dissabte (21) és santa Agnès, patrona dels jardiners. La revetlla d'avui de sant Honorat a Algaida: música, foc, torrades... Paga la pena viure-la! Avui també se celebra la fira agrícola i artesanal de Son Servera.

Les revetlles santantonieres d'arreu de Mallorca (16), un espectacle únic, compartit i viscut per tots els mallorquins i els forans que se senten d'aquí.

També la revetlla de sant Sebastià (19), enguany més participativa que mai.

Dijous (19) és la festivitat de sant Canut, rei de Dinamarca, un sant poc venerat fora dels països nòrdics; un joc de paraules fa que sigui invocat al Principat i se li demani obrir aixetes (canuts) i fer ploure. D'ençà de 1998 dóna nom als concerts alternatius que se celebren a Palma durant la revetlla de Sant Sebastià.

Compartir el artículo

stats